Ascensió a la Pica d’Estats (3.143 m) des de Baborte

P1040094dest

Títol: Ascensió a la Pica d’Estats (3.143 m) des del refugi de Baborte.

Modalitat: a peu

Desnivell:

  • pujada des de l’aparcament del pont de la Molinassa fins al refugi de Baborte: 653 m.
  • pujada des del refugi de Baborte fins a la Pica d’Estats: 1.316. Baixada: 396 m
  • Desnivell total de pujada i baixada sumant els dos dies: 1.969 m.

Distància: 15 km entre anar i tornar

Altura màxima: 3.143 m

Altura mínima: 1.806 m

Temps (comptant les parades):

  • des de l’aparcament del pont de la Molinassa al refugi de Baborte: 2.30 h.
  • des del refugi de Baborte fins a la Pica d’Estats: 5 h
  • baixada de la Pica d’Estats fins a l’aparcament de la Molinassa passant pel refugi de Baborte: 7 h

Ruta circular: No

Recorregut: Aparcament del pont de la Molinassa (1.806 m)- refugi de Baborte (2.463 m) – coll de Baborte (2.596 m) – estanys de la Coma de Sotllo – estany de Sotllo (2.346 m) – estany d’Estats (2.485 m) – port de Sotllo (2.893 m) – coll de Riufred (2.978 m) – Pica d’Estats (3.143 m). Tornada pel mateix camí de pujada, tot i que per pujar al coll de Baborte des de sobre de l’estany de Sotllo fem una petita variant.

Grau de dificultat: alt. Cal estar en forma i tenir experiència en alta muntanya. Vam trobar gent que pujava sense cap preparació, ni l’equipament necessari, per la qual cosa no és d’estranyar que cada any hi hagi accidents en aquesta zona.

Bibliografia: 

Lectura literària recomanada:  Nou viatge al Pirineu, de Núria Garcia Quera

Descripció i galeria fotogràfica:

Aproximació amb cotxe: Des de Llavorsí seguiu la carretera L-504 i, després, la L-510 fins al final. Passat el poble d’Àreu continueu recte per pista forestal. Es deixa a la dreta una desviació cap al Monteixo (camí antic), la font de Pontanou i l’inici de la Ruta del Port de Boet i, a l’esquerra, una desviació per anar a la vella Farga. Als 6.5 km d’Àreu, cruïlla: seguiu cap a l’esquerra, cap al Pla de Boet. Aproximadament als 10 km s’arriba a un revolt molt tancat cap a la dreta on, en un rètol de fusta, es llegeix “La Molinassa”. És aquí on s’ha d’aparcar el cotxe.

A l’esquerra de la pista es veu el pont que travessa el riu Noguera de Vallferrera. S’ha de passar a l’altre costat i girar a l’esquerra, seguint un camí molt marcat, empedrat en alguns trams, paral·lel al riu. Es baixa pel mig d’un bosc de ribera obac.

Després de passar per un pont que creua el barranc de Sotllo i de deixar enrera una tanca de ferro pel bestiar, es comença a guanyar nivell suaument, seguint sempre les marques blanques i vermelles del GR.

El camí va alternant pujades fortes i llargs flanquigs cap a l’esquerra.

En aquesta fotografia podem observar un lluert.

Arriba un moment en què se surt del bosc i s’entra a una costa de bàlecs. Entre prats alpins s’arriba a la cabana de Bassello on us podeu aixoplugar en cas de necessitat.

Al seu darrere, trobem un antic rètol indicador del refugi de Baborte.

El camí puja amunt, sempre seguint les marques de GR…

A les dues hores d’haver sortit de la Molinassa se surt del bosc definitivament i es puja recte amunt per un pendent herbós. Després, llarg tall cap a l’esquerra i mirador de l’Estany de Baborte i del refugi metàl·lic al fons. És una visió espectacular i idíl·lica.

Només queda vorejar l’estany per la dreta, quasi a tocar de l’aigua…

…i arribar al refugi.

Nosaltres passem el que queda de dia mandrejant i passejant pels voltants:

L’endemà, quan sortim del refugi a les 7.30 del matí, acaba de fer un bon xàfec…

Seguint un corriol ben fressat, direcció NW i, de seguida, direcció N, es va a buscar un estany on, depèn del moment en què s’hi passi, la superfície és coberta per una població d’espargani de muntanya. A partir d’aquest, es comença a tirar amunt per un corriol un fressat entre l’herba i seguint fites. Es creua el rierol que es deixa a la dreta. Segon estanyol: es deixa a la dreta, molt a la vora del camí. Dos estanyols més amb esparganis de muntanya: s’hi passa entremig. Es deixen a l’esquerre uns altres estanys. Es va sempre per un carreró trepitjat, ara direcció al coll de Baborte, al NE. Tarteres de pedra ferruginosa barrejada amb algunes pedres blanques que destaquen sobre la resta.

A una hora del refugi s’arriba al coll de Baborte:

Seguint fites i un corriol poc fressat, baixem per l’altre costat del coll cap als estanys de la Coma de Sotllo:

A la propera foto es veu un punt que pot ser conflictiu. Just passat l’estany trobem fites a la dreta i a l’esquerra del seu desaigua. Unes i altres tiren avall cap a l’estany de Sotllo. Nosaltres vam agafar les de la dreta de baixada i les de l’esquerra de pujada i és millor aquesta última opció. El corriol és més còmode i evident.

Ja a sobre de l’estany de Sotllo trobem el camí que puja a la Pica. Està marcat com a GR i és tan evident que no hi ha perdua. Només cal seguir-lo.

Hi ha un moment que les boires juganeres ens deixen veure el cim al qual ens dirigim, però després torna la boira i arribem al cim nevant!

Compartim el cim amb un cercavores… Fa tan fred i vent que no hi ha ningú més!

Durant la baixada continua nevant…

…però quan passem pel refugi de Baborte surt en sol una estona…

Baixa’t la ruta al Wikiloc!

Contestar

Subscripció Newsletter




Últimes entrades

Propera conferència

Presentació de "Nou viatge al Pirineu" a SABADELL
dimecres, 03/06/2020 - 19:30 hores
Unió Excursionista de Sabadell. Carrer de la Salut, 14 -16, Sabadell, 08202
Organitzat per la Secció de Cultura. Dins del cicle Escriptors i Paisatge. Per a més informació: https://ues.cat/cultura/

Conferències

Contacte

Correu electrònic:
info@sensus.cat

Telèfons:
00 34 669 001 709
00 34 973 250 007