Crònica íntima de la gira pirinenca

tornafort_05

Ha estat un agost intens que evocaré amb un somriure. Totes les presentacions han tingut un no sé què d’entranyable i m’he sentit sempre molt ben acollida pels organitzadors i pel públic.

Del Pont de Suert recordo haver trobat cartells de la presentació penjats per tot el poble, recordo la sorpresa de les fantàstiques bibliotecàries en veure tanta gent, el reportatge fotogràfic de la Núria Castells, la cordialitat de l’alcalde Albert Alins, la companyia del meu germà Oriol, la cerveseta de després a una terrasseta sota els porxos de la part vella…

D’Esterri d’Àneu m’emporto el meravellós espai de l’Ecomuseu, l’amabilitat i professionalitat del Jordi Abella, l’Ignasi Ros i l’altra gent que hi treballa, la companyia de la Nuri Camp, algunes cares estimades entre el públic (el més puntual i generós) i el sopar de després amb la Nuri, el Joaquim i la Francesca.

 

 

 

 

A Seurí vaig viure l’emoció dels veïns en plena preparació de la festa major, la dolçor de la presència de Daniel de casa Llacai (una de les persones que apareixen a “Nou viatge al Pirineu”), l’hospitalitat de l’Eva Tarragona, extensible a l’altra gent del poble, i la bona disponibilitat de persones incondicionals i molt estimades entre el públic…

 

 

Per la gent que coneix el Centre d’Art i Natura de Farrera, no caldria dir res més. La calidesa és la paraula que millor defineix aquest racó del Pirineu. Allà també vaig trobar-hi humans que sempre t’alegra veure, com ara l’Amparín, una altra persona que apareix entre les pàgines del llibre que presentava.

Gerri de la Sal per a mi és sinònim a l’Associació de Veïns Lo Pedrís. Tots els pobles haurien de tenir gent compromesa com la Tere, la Lina o la Roser. Passen els anys i elles sempre són al peu del canó. Lluitadores implicades en tota mena de projectes socials, la meva filla Dora i jo ens vam sentir com un peix a l’aigua! Aquí també va venir una altra persona que surt en algun moment del relat de viatge: el Lluís Vilà, de la fonda L’Oreneta. Durant la presentació els gegants de Gerri de la Sal ens observaven des de les altures…

A Rialp m’hi van acompanyar el meu germà Raimon, la Txell i en Lluc, i només per això ja va valdre la pena anar-hi. Un cop allà, altre cop vam trobar l’hospitalitat dels altres llocs (de l’alcalde Gerard Sabarich, del regidor de cultura Marc Farré…), la professionalitat de la persona organitzadora (la Selva Bergadà) i l’afectivitat de cares conegudes. A més, diria que de totes les sales que he visitat, aquesta va ser la més fresqueta!

I, per acabar, Tornafort, el meu poble, la guinda del pastís, l’espai i la gent que des de fa vint-i-dos anys em tenen el cor robat! El lloc on es va fer la presentació va ser el més original de tots: l’església! Va ser l’última presentació de la gira, amb vídeos preparats expressament -com en cada poble-, però en aquest cas amb seqüències on apareixen gent del poble, cosa que sempre fa gràcia. D’aquí me n’emporto l’afabilitat i la tendresa.

Després d’aquesta meravellosa gira, què més es pot demanar?!

 

1 comentari
  1. Doncs Au! El tercer per quan?

Contestar

Subscripció Newsletter




Últimes entrades

Propera conferència

No hi ha cap activitat prevista Conferències

Contacte

Correu electrònic:
info@sensus.cat

Telèfons:
00 34 669 001 709
00 34 973 250 007