El misteri dels topònims bascos I (els pobles del final de les valls i el lexema ES-) (article en català i castellà)

estaron2

Com que el Pallars Sobirà està tancat al nord pel port de la Bonaigua i al sud pel congost de Collegats, sempre hem viscut una mica aïllats i podem presumir (o no) de reducte de moltes coses. Per exemple, segons el filòleg Joan Coromines, mentre que a la major part del Pirineu l’èuscar ―que s’havia parlat a gran part de l’àrea pirinenca― era substituït pel català, el francès, el castellà, el navarro-aragonès o l’occità, al Pallars fins a l’any mil encara hi havia qui el parlava. Per això, a diferència d’altres llocs, en aquesta comarca han perviscut uns noms de lloc que són uns autèntics fòssils lingüístics. De fet, ens haurien d’oferir molta informació de com es parlava però, malauradament, la majoria no se sap què signifiquen i aixequen discussions airades entre els etimòlegs.

Com que he estudiat filologia, m’agraden els mapes, m’agrada caminar i visc al Pallars Sobirà, ja fa temps he observat algunes curiositats. Per exemple, si mireu un mapa de la comarca, veureu que la majoria dels pobles situats al fons de les valls comencen per “ES–”: Es–cós, Es–tac, Es–càs, Es–cart, Es–taron, Es–terri de Cardós, Es–taon, Es–taís, Es–pot, Es–terri d’Àneu. A altres punts dels Pirineus succeeix el mateix, com és el cas d’Es–pui, Es–pill o Es–tós, per citar-ne només alguns. Coromines, al seu Diccionari etimològic, ja comenta que “esto–” en èuscar té un sentit de “tancat”, “clos”, però no detecta aquesta curiositat. Jo em pregunto si, més que “tancat”, aquests ES- no es refereixen a “eixides”: les “eixides” de la vall principal.

Es diu que l’èuscar és una de les llengües més antigues del continent europeu, que ve de l’edat de pedra i que no té relació amb cap altra llengua del món. Ho hem d’anar estudiant però, tanmateix, el que ara m’interessa remarcar és que és una llengua aglutinant, és a dir, que els seus mots es formen a partir d’unir lexemes. Per tant, si al Pallars s’hagués parlat l’èuscar, podem deduir que els seus topònims estan formats per lexemes, la qual cosa obre un joc de possibilitats molt divertides. Per exemple, si el lexema “ES” té el sentit d’“eixida” (i parlem de lexema perquè té significat lèxic), el lexema “CA” té el sentit de “paret de roca”, el lexema “AR” té el sentit de “vall” i el lexema “T(E)” significa “porta” (ho anirem veient en altres articles), i sabem que Escart és un poble al final d’una vall, caracteritzat perquè per arribar-hi s’ha de passar per una gran paret enmig de la qual penja l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, podem suposar que Es–ca-(a)r-t(e) significa una cosa semblant a “eixida–paret de roca–vall-porta”.

―On vius? ―devien preguntar els pallaresos de… la prehistòria?
―Visc a l’eixida de la paret de roca, a la porta de la vall.

Bé, un altre dia podem jugar amb els lexemes –rri, -rre (Ginesta–rre, Isava–rre, Escala–rre, Este-rri, Ge–rri, Una–rre, Bonesta–rre, Llado–rre…), –í (Aid–í, Beran–í, Llavors–í…), Al– (Al–ins, Al–ós, Al–tron…), –ós (Al–ós, Esc–ós, Cassibr–ós, Ara–ós, Arr–ós, Berr–ós, Lladr–ós, Card–ós…) o –ui (Arest–ui, Balest–ui, Bress–ui, Esp–ui, Lless–ui, Menc–ui…). Mentrestant, si us voleu anar inspirant, podeu fullejar els nou volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, d’en Joan Coromines. Segur que us ho passareu la mar de bé!

(Article d’opinió de Núria Garcia Quera, publicat a www.pallarsdigital.cat)

(També trobaràs alguna referència sobre els topònims a Nou viatge al Pirineu, escrit per la mateixa autora)

(Més informació a El misteri dels topònims bascos II, El misteri dels topònims bascos III)

El misterio de los topónimos vascos I (los pueblos del final de los valles y el lexema ES-)

Al estar cerrada al norte por el puerto de la Bonaigua y al sur por el desfiladero de Collegats, en la comarca del Pallars Sobirà siempre hemos vivido un poco aislados y podemos presumir (o no) de reducto de muchas cosas. Por ejemplo, según el filòlogo Joan Coromines, mientras que en la mayor parte del Pirineo el euskera ―que se había hablado en gran parte del área pirenaica― era sustituido por el catalán, el francés, el castellano, el navarro-aragonés o el occitano, en el Pallars hasta el año mil todavía había quien lo hablaba. Por ello, a diferencia de otros lugares, en esta comarca han pervivido unos nombres de lugar que son unos auténticos fósiles lingüísticos. De hecho, deberían ofrecernos mucha información de cómo se hablaba pero, desgraciadamente, la mayoría no se sabe qué significan y levantan discusiones airadas entre los etimólogos.

Como que he estudiado filología, me gustan los mapas, me gusta andar y vivo en el Pallars Sobirà, hace tiempo he detectado algunas curiosidades. Por ejemplo, si observamos un mapa de la comarca, veremos que la mayoría de los pueblos situados en el fondo de los valles comienzan por “ES-” : Es–cós, Es–tac, Es–càs, Es–cart, Es–taron, Es–terri de Cardós, Es–taon, Es–taís, Es–pot, Es–terri d’Àneu. En otros lugares de los Pirineos sucede lo mismo, como en el caso de Es–pui, Es–pill o Es–tós, por citar sólo algunos. Coromines, en su Diccionari etimològic, ya comenta que “esto-” en euskera tiene un sentido de “cerrado”, pero no detecta esta curiosidad. Yo me pregunto si, más que “cerrado”, estos ES- no se refieren a “salidas”: las “salidas” del valle principal.

Se dice que el euskera es una de las lenguas más antiguas del continente europeo, que viene de la edad de piedra y que no tiene relación con ninguna otra lengua del mundo. Lo iremos estudiando, pero lo que ahora interesa destacar es que es una lengua aglutinante, es decir, que sus palabras se forman a partir de unir lexemas. Por lo tanto, si en el Pallars se hubiese hablado euskera, podríamos deducir que sus topónimos están formados por lexemas, lo cual abre un juego de posibilidades muy divertidas. Por ejemplo, si el lexema “ES”  tiene el sentido de “salida” (y hablamos de lexema porqué tiene significado léxico), el lexema “CA” tiene el sentido de “pared de roca”, “AR” de “valle” y “TE” significa “puerta” (lo veremos en otros artículos), y sabemos que Escart es un pueblo al final de un valle, caracterizado porque para acceder a él se tiene que pasar por una gran pared en donde cuelga la ermita de la Mare de Déu de la Roca, podemos suponer que Es-ca-(a)r-t(e) significa algo parecido a “salida- pared de roca – valle- puerta”.

―¿Dónde vives? ―debían preguntar los pallareses… ¿prehistóricos?
―Vivo en la salida de la pared de roca, en la puerta del valle.

Bueno, otro día podemos jugar con los lexemas –rri, –rre (Ginesta–rre, Isava–rre, Escala–rre, Este–rri, Ge–rri, Una–rre, Bonesta–rre, Llado–rre…), –í (Aid–í, Beran–í, Llavors–í…), Al– (Al–ins, Al–ós, Al–tron…), –ós (Al–ós, Esc–ós, Cassibr–ós, Ara–ós, Arr–ós, Berr–ós, Lladr–ós, Card–ós…) o –ui (Arest–ui, Balest–ui, Bress–ui, Esp–ui, Lless–ui, Menc–ui…). Mientras tanto, si os queréis ir inspirando, podéis hojear los nueve volúmenes del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines. ¡Seguro que lo pasaréis en grande!

(Artículo de opinión de Núria Garcia Quera, publicado en www.pallarsdigital.cat)

(También encontrarás alguna referencia sobre topónimos en Nou viatge al Pirineu, escrito por la misma autora)

(Más información en El misteri dels topònims bascos II, El misteri dels topònims bascos III)

9 comentaris
  1. Nuria: Vas por buen camino en tus suposiciones, pero más que toponimos vascos en el pallars sobira deberías considerar toponimos vasco-iberos al ser lenguas emparentadas. Esos toponimos los encuentras por todo aragón, cataluña, valencia,…. .El eskera es una lengua viva y la lengua ibera ( con sus dialectos o variaciones locales ) en una lengua viva hace mucho tiempo… pese a eso ahí estan en la toponimia. Nunca se podrá definir hasta donde llegaba el euskera porque era uno ( bat en euskera, ban en ibero ) con el ibero.

  2. i fins a la Cerdanya… Estana?

    • Sí, fins a la Cerdanya, i potser encara més lluny, però en tinc per anys d’investigació. ES TA NA, pel que tinc estudiat fins ara, significaria “a dalt de la porta (del pas, de l’accés) del final de la vall”.

  3. I el problema ve en recordar a on està cada un dels pobles…

    • Olga, tens raó, al proper article miraré d’incloure un petit mapa.

  4. Núria, només has d’esbrinar d’on ve el teu nom i voràs potser que l’euskera es va parlar fins a l’empordà.

    • I tant, Alex, i segurament a molts altres llocs a part dels Pirineus. Els últims estudis certifiquen que l’abast d’una mena de pre-proto-eusquera era molt ampli.

  5. Només afegir el -urri de Asnurri. Gràcies Núria.

    • Anirem afegint topònims, Lluís. Asnurri també és al final d’una vall?

Contestar

Subscripció Newsletter




Últimes entrades

Propera conferència

Presentació-performance i tertúlia de la novel·la "Passes de tardor a l'Himàlaia" a TARADELL
dijous, 19/09/2019 - 19:30 hores
Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Carretera de Balenyà, 101. 08552 Taradell. Tel. 93 880 10 56. b.taradell@diba.cat
Organitza la Biblioteca Antoni Pladevall i Font. El Club de Lectura llegirà el llibre i l'acte s'inclou en el marc del projecte De biblioteca a biblioteca, de país a país, que enguany està dedicat al Nepal.

Conferències

Contacte

Correu electrònic:
info@sensus.cat

Telèfons:
00 34 669 001 709
00 34 973 250 007