El misteri dels topònims bascos II (els lexemes amb T i els ports de muntanya) (article en català i castellà)

Port de la Bonaigua

Com deia a l’article El misteri dels topònims bascos I, el Pallars Sobirà ha estat una comarca aïllada durant segles i, per tant, propensa a la fossilització dels topònims. Al Pallars Jussà alguns topònims es van cristianitzar (Santa Engràcia, Sant Joan de Vinyafrescal, Sant Martí de Canals, Sant Salvador de Toló…), però aquest fenomen no es va produir tant al Sobirà, la qual cosa, pel que fa a l’etimologia, és d’agrair. I és que aquests topònims són una font molt important d’un parlar antic que, depèn dels investigadors, consideren que és pre-protoèuscar, iber, indoeuropeu, occità, etc. El que és segur és que es parlava abans de l’arribada dels romans i, per tant, del llatí.

Lexema ES

A l’anterior article em vaig referir a la partícula “ES”, dient que significava “eixida”, i vam veure uns pobles situats al final de les valls que començaven per ES-. Ara veurem alguns pobles que, a part de ser al final d’una vall, eren la porta d’entrada o sortida d’un pas important, d’un port que comunica una gran vall amb una altra.

Lexema T + A/E

Fixem-nos que tots porten la consonant T, acompanyada d’una A o una E, i fixem-nos que tant en català, com en èuscar (ate, ata), com en altres llengües, el mot “porta” conté aquest lexema. D’aquí vindrien, per exemple, els ports de Broa-te, Ra-te-ra, Mar-te-rat, Babor-te, Cer-ta-scan…

Pel que fa als topònims de pobles, alguns dels que fan de porta de passos importants de la comarca són Es-te-rri d’Àneu (pel port de la Bonaigua comunica amb la Val d’Aran), Ta-vascan (pel port de Marterat o Tavascan comunica amb França), Es-ta-on (coll de Jou), Es-ta-ron (coll de la Bana), Llere-t(e) (coll de Jou)…

Pel que fa a altres topònims, són directament unes portes el Por-ta-rró d’Espot, el congost de Collega-t(e)s o, també, el pla de Cor-t(e)-s, l’entrada per excel·lència a les altes pastures del Pirineu. Cada primavera passava per aquí el bestiar de la plana de Lleida que feia la transhumància i que, evidentment, no podien passar pel mig del congost de Collegats.

El topònim “Ares”

Acabaré amb un apunt sobre el topònim de port que més es troba arreu: Ares. Es troba en documents medievals per a referir-se al port de la Bonaigua i també al Montsec (entre la Noguera i el Pallars); a Molló (entre el Ripollès i el Vallestir); a Alacant (entre l’Alcoià, el Comtat i la Marina Baixa); a França (a l’Haute-Garonne), etc.

Si tenim en compte que “AR-” significa “vall” (ho veurem en posteriors articles), i “ES” significa “eixida”, sabeu què significaria Ares?
AR (vall) + ES (eixida) = “eixida de vall”.
“Ares” és el lloc per on se surt d’una vall. Així de fàcil.

(Article d’opinió de Núria Garcia Quera, publicat a www.pallarsdigital.cat)

(Més informació a El misteri dels topònims bascos I, El misteri dels topònims bascos III)

(També trobaràs alguna referència sobre els topònims a Nou viatge al Pirineu, escrit per la mateixa autora)

El misterio de los topónimos vascos II (los lexemas con T y los puertos de montaña)

Como decía en el artículo El misterio de los topónimos vascos I, el Pallars Sobirà ha sido durante siglos una comarca aislada y, por lo tanto, propensa a la fosilización de los topónimos. En el Pallars Jussà algunos topónimos se cristianizaron (Santa Engràcia, Sant Joan de Vinyafrescal, Sant Martí de Canals, Sant Salvador de Toló…), pero este fenómeno no se produjo tanto en el Sobirà, lo cual, con respecto a la etimología, es de agradecer. Y es que estos topónimos son una fuente muy importante de un hablar antiguo que, según los investigadores, consideran que es pre-protoeuskera, ibérico, indoeuropeo, occitano, etc. Lo que es seguro es que se hablaba antes de la llegada de los romanos y, por tanto, del latín.

Lexema ES

En el anterior artículo nos referimos a la partícula “ES”, diciendo que significaba “salida”. Ahora veremos que algunos pueblos, aparte de ser el final de un valle, son la puerta de entrada o salida de un paso importante, de un puerto que comunica un gran valle con otro.

Lexema T + A/E

Nótese que todos llevan la consonante T acompañada de una A o una E y nótese que tanto en catalán, como en euskera (ate, ata), como en otras lenguas, la palabra “puerta” lleva este lexema. De ahí vendrían, por ejemplo, los puertos de Broa-te, Ra-te-ra, Mar-te-rat, Babor-te, Cer-ta-scan…

En cuanto a los topónimos de pueblos, algunos de los que hacen de puerta de pasos importantes de la comarca son Es-te-rri d’Àneu (por el puerto de la Bonaigua comunica con Val d’Aran); Ta-vascan (por el puerto de Marterat o Tavascan comunica con Francia), Es-ta-on (collado de Jou), Es-ta-ron (collado de la Bana), Llere-t(e) (collado de Jou)…

En cuanto a otros topónimos, son directamente unas puertas el Por-ta-rro d’Espot, el desfiladero de Collega-t(e) o, también, el Pla de Cor-t(e)-s, la entrada por excelencia a los altos pastos del Pirineo. Cada primavera pasaba por aquí el ganado del llano de Lleida que hacía la trashumancia y que, evidentemente, no podían pasar por el medio del desfiladero de Collegats.

El topónimo “Ares”

Acabaré con un apunte sobre el topónimo de puerto que más se encuentra en todas partes: Ares. Lo encontramos en documentos medievales para referirse al puerto de la Bonaigua y lo encontramos en el Montsec (entre la Noguera y el Pallars), en Molló (entre el Ripollès y el Vallestir), en Alicante (entre el Alcoià, el Comtat y la Marina Baixa), en Francia (en Haute –Garonne), etc.

Si tenemos en cuenta que “AR-” significa “valle” (lo veremos en posteriores artículos) y “ES” significa “salida”, ¿sabéis qué significaría Ares?
AR (valle) + ES (salida) = “salida de valle”.
“Ares” es el lugar para salir del valle. Así de fácil.

(Artículo de opinión de Nuria Garcia Quera, publicado en www.pallarsdigital.cat)

(Más informació, en El misteri dels topònims bascos I, El misteri dels topònims bascos III)

(También encontrarás alguna referencia sobre topónimos en Nou viatge al Pirineu, escrito por la misma autora )

7 comentaris
  1. Hola Núria ,

    Gràcies per la feina.

    Pensava que AR volia dir pedra. Algunes paraules amb aquest prefix serien

    Arena
    Argamassa
    Arco
    Arcilla

    A veure que en penses.

    Gràcies

    • Hola Josep Maria,
      efectivament, des del punt de vista de la teoria bascoide s’ha dit que AR significava ‘pedra’, però de moment a mi no em surt això, sinó el significat de ‘quelcom que és al mig, al centre’, com ara una vall. De tota manera continuo investigant, ara ja en el marc de la tesi doctoral. Espero poder donar respostes amb més seguretat d’aquí un parell d’anys.
      Moltes gràcies pel teu interès!

  2. Bon dia Núria,
    uns articles excel·lents, realment interessants. Jo sóc d’un poble proper al Pallars, concretament de Guils del Cantó, que cites en el teu segon article.
    En relació al nom de Cantó tenia entès que provenia de cantó o cantal, és a dir, pedra, en referència a les nombroses pedreres o canteres de la zona i, en especial, a un menhir que hi havia hagut antigament “l’home encantat” que l’hi deien.
    També en relació als “colls d’ares” tenia entès que provenia de de les ares o altars romans, que sovint feien aquests en llocs de pas per oferir sacrificis a les seves divinitats.

    Tot plegat són teories que poden ser igualment vàlides, i trobo molt i molt bé que s’estudiïn aquests topònims tant interessants que hi ha escampats per aquestes valls i muntanyes, ja que realment en podem aprendre moltíssim.

    Gràcies pels teus articles.

  3. Hola
    Sóc soci de la Societat d’Onomàstica i dels Amics dels Ibers de Terrassa.
    Què és el pre-proto-euskar? Si el protobasc ja és difícil descobrir el que hi havia abans se’m fa impossible esbrinar-ho. .
    Joan Coromines, en el seu Onomàsticon Cataloniae, hi té estudiats la majoria de topònims pirinencs, alguns dels quals en fas esment.
    Consulta’l. Recentment es va celebrar a Esterri d’Àneu la jornada d’onomàstica on s’hi van presentar interessants treballs. No sé si hi eres. En tot cas, pots tenir informació al Consell Comarcal de les Valls d’Àneu. Estem pendents de la publicació dels treballs.

    Afectuosament
    Antoni

    • Benvolgut Antoni,
      El pre-protoeuskar, com deus saber, és la teoria deductiva de Joseba A. Lakarra, Joaquín Gorrochategui i Iván Igartua per explicar els orígens de l’èuscar. El que m’interessa d’aquesta teoria és l’expressió monosil•làbica d’aquells humans ja que, com anirem veient als propers articles, té relació directa amb el que he anat estudiant sobre els topònims del Pallars Sobirà.
      L’Onomasticon Cataloniae i el Diccionari Etimològic de Coromines són els meus llibres de capçalera (ho comentava al primer article sobre topònims). Abans que sortís el volum que contenia la lletra T de l’Onomasticon, ja havia parlat per telèfon i ens havíem intercanviat cartes amb Coromines per saber l’etimologia de Tornafort, el meu poble. Estem parlant de l’any 1996.
      No vaig ser a la jornada d’Esterri, però m’interessarà molt llegir els treballs, segur que són molt interessants.
      M’alegra que estiguem en contacte i t’agreixo molt la teva aportació. Segur que, entre tots, traurem l’entrellat de tot plegat.

  4. Soc un noi d’Esterri d’Àneu, i sempre he trobat curiosos aquests noms d’aquí. He sentit moltes versions de topònims, però aquesta és la més ben argumentada.

  5. Més a favor teu, Núria, començant pel final: el coll d’Ares a sobre de Civís que salta cap a Sta. Magdalena, i ves a saber Ars, el poble just a sota dels rasos de conques que salten també cap a la vall de Sta. Magdalena.
    I per les T(E), les bordes de Conflent just a sota el port del mateix nom: Conflent(e). I ves a saber el pas de Serelles amb aquest final -es.

Contestar

Subscripció Newsletter




Últimes entrades

Propera conferència

No hi ha cap activitat prevista Conferències

Contacte

Correu electrònic:
info@sensus.cat

Telèfons:
00 34 669 001 709
00 34 973 250 007