El misteri dels topònims bascos III (Els turons i el lexema TOR-) (Article en català i castellà)

Tornafort

Continuem amb la meva teoria sobre els topònims del Pallars Sobirà, ja tractada als articles El misteri dels topònims bascos I i El misteri dels topònims bascos II.

Vam veure que la partícula TA/TE estava relacionada amb la idea de “pas, porta”. Ara veurem que quan a la consonant T s’hi afegeix –OR, el significat canvia. Llavors ens dóna una idea de “protuberància, de bony, d’elevació isolada que es pot circumval·lar”.

TOR- a topònims del Pallars
Al llibre Onomasticon Cataloniae, l’etimòleg Joan Coromines defensa que el topònim Tor —poble de la Vall Ferrera que fa frontera amb Andorra— té a veure amb el mot TURÓ.

Altres topònims de la comarca també porten TOR-. Un és Torena, a Llessui, que significaria “a dalt del turó”. I l’altre és Tornafort, el meu poble! Ben bé a dalt d’un turó!

Tornafort

Tornafort

Pujant pel bosc de Tornafort es veu una muntanya molt característica que també té molt a veure amb TOR-: el Turbón, un gran pastís de roca de la Ribagorça.

Turbon

Turbon

TOR- a topònims de la península ibèrica
A altres comarques de Catalunya també trobem topònims que porten TOR-: Toralla, al Pallars Jussà; Torà, a la Segarra; Torelló, a Osona… Quedaríeu parats de la quantitat que n’hi ha. I el mateix succeeix a les illes balears: el Toro (cim més alt de Menorca), Toraixa, Turixant, Turmadenc… Tots estan relacionats geogràficament amb un TURÓ.

I el mateix trobem a la resta de la península ibèrica. De fet n’hi ha tants, que el filòleg Francisco Villar va dedicar-hi un treball titulat Los topónimos de la serie TUR- i en cita a desenes.

TOR- a topònims d’Europa… i més enllà
Altres filòlegs també han treballat sobre aquest lexema, ja que es troba a tot Europa. N’hi ha a Bèlgica —Tournai, Tournay…—, a França —Tornac, Tournon, Tournay, Tonnerre, Tournay-sur-Odon…—, a Anglaterra…

De fet, enmig de la planura del sud d’Anglaterra s’alça el turó de Glastonbury Tor (forma antiga del mot anglès “tower”). El seu perfil esglaonat, amb els set bancals, ha despertat tota mena de teories, però avui encara no se’n coneix l’origen:

Glastonbury Tor

Glastonbury Tor

Però tornem a Tornafort perquè el que trobo molt curiós és que a França trobem el mateix topònim, convenientment afrancesat. Tournefort és als Alps Marítims francesos (www.tournefort.fr). El nucli antic era a dalt del turó on avui només hi queden runes i l’església:

Tournefort

Tournefort

 

Tournefort

Tournefort

Però encara és més curiós el Tornafort d’Índia! A la part occidental, a la serralada de Western Ghats o Sahyadrin, a una muntanya de 1405 m, trobem el que queda de l’antic poble de… Torna Fort!

Torna Fort

Torna Fort

 

Torna Fort

Torna Fort

No us mareja una mica, tot plegat? Significaria que estem parlant d’una llengua que ve de molt antic i que es va estendre per un gran territori.

Mots que deriven de TOR
Si busqueu al diccionari etimològic d’on prové TOR, llegireu que ve del llatí TORUS, amb el significat de «sortint, elevació, protuberància d’un terreny». Però l’origen no pot ser llatí perquè:

1. tots els topònims que he citat, així com centenars que trobem a Europa i més enllà, són anteriors a l’imperi romà i, per tant, això significa que ja s’usava aquest lexema

2. hi ha mots que utilitzen aquest lexema tant en llengües romàniques, com no. Els mots TORRE, TORN, TÒRAX o TORTUGA, per citar-ne només uns quants, els trobem amb petites variants en català, castellà, francès, italià i llatí, però també en èuscar i anglès, entre moltes altres llengües. I el mateix succeeix amb els seus derivats: TORNAR, TORNADO, TORTELL, TORS…

Per tant, de quina llengua estem parlant? I, des de quan es parlava?

Ho anirem veient. De moment, pel que fa a TOR-, acabarem dient que en català tenim el mot TURÓ, que no trobem en cap altra llengua, i TORELL, “un bocí de tronc o de branca gruixuda que conserva la forma cilíndrica i que és fàcil d’estellar”.

I, finalment, al Pirineu, on sempre trobem mots que s’han conservat només entre l’aïllament de les muntanyes, trobem TORANA “cul gros, pit voluminós” i TORB “el vent impetuós propi de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu”.

Espero que tot plegat aporti una mica més de llum a la història de les llengües.

(Article d’opinió de Núria Garcia Quera, publicat a www.pallarsdigital.cat)

(Més informació a El misteri dels topònims bascos I, El misteri dels topònims bascos II)

(També trobaràs alguna referència sobre els topònims a Nou viatge al Pirineu, escrit per la mateixa autora)

EL MISTERIO DE LOS TOPONIMOS VASCOS III (LAS COLINAS Y EL LEXEMA TOR- )

Continuamos con mi teoría sobre los topónimos del Pallars Sobirà, ya tratada en los artículos El misteri dels topònims bascos I y El misteri dels topònims bascos II.

Vimos que la partícula TA/TE estaba relacionada con la idea de “paso, puerta”. Ahora veremos que cuando a la consonante T se le añade –OR, el significado cambia. Entonces nos da una idea de “protuberancia, de bulto, de elevación aislada que se puede circunvalar”.

TOR- en topónimos del Pallars
En el libro Onomasticon Cataloniae, el etimólogo Joan Coromines defiende que el topónimo Tor —un pueblo de la Vall Ferrera que hace frontera con Andorra— tiene que ver con la palabra TURÓ (“colina” en catalán).

Otros topónimos de la comarca también llevan TOR-. Uno es Torena, en Llessui, que significaría “encima de la colina”. ¡Y el otro es Tornafort, mi pueblo! ¡También en lo alto de una colina!

(ver foto en la versión catalana)

Subiendo por el bosque de Tornafort se ve una montaña muy característica que también tiene mucho que ver con TO-: el Turbón, un gran pastel de roca de la Ribagorça.

(ver foto en la versión catalana)

TOR- en topónimos de la Península Ibérica
En otras comarcas de Catalunya también encontramos topónimos que llevan TOR-: Toralla, en el Pallars Jussà; Torà, en la Segarra; Torelló, en Osona… Hay muchísimos. Y lo mismo sucede en las Islas Baleares: el Toro (pico más alto de Menorca), Toraixa, Turixant, Turmadenc… Todos están relacionados geográficamente con una colina.

Y lo mismo encontramos en el resto de la Península Ibérica. De hecho hay tantos, que el filólogo Francisco Villar les dedica un trabajo titulado Los topónimos de la serie TUR-, y los cita a decenas.

TOR- en topónimos de Europa… y más allá
Otros filólogos también han trabajado sobre este lexema, ya que se encuentra en toda Europa. Lo encontramos en Bélgica —Tournai, Tournay… —, en Francia —Tornac, Tournon, Tournay, Tonnerre, Tournay-sur-Odon… —, en Inglaterra…

De hecho, en medio de la llanura del sur de Inglaterra se alza la colina de Glastonbury Tor (forma antigua de la palabra inglesa “tower”). Su perfil escalonado, con los siete bancales, ha despertado todo tipo de teorías, pero hoy todavía no se conoce su origen:

(ver foto en la versión catalana)

Pero volvamos a Tornafort porque lo que encuentro muy curioso es que en Francia encontramos el mismo topónimo, convenientemente afrancesado. Tournefort está en los Alpes Marítimos franceses (www.tournefort.fr). El núcleo antiguo estaba situado en lo alto de la colina, en donde hoy sólo quedan ruinas y la iglesia:
(ver foto en la versión catalana)

¡Pero todavía es más curioso el Tornafort de India! En la parte occidental, en la cordillera de Western Ghats o Sahyadri, en una montaña de 1405 m, encontramos lo que queda del antiguo pueblo de… ¡Torna Fort!

(ver foto en la versión catalana)

¿No os marea un poco, todo esto? Significaría que estamos hablando de una lengua que viene de muy lejos y que se extendió por un gran territorio.

Palabras que derivan de TOR-
Si buscáis en el diccionario etimológico de donde proviene TOR, leeréis que viene del latín TORUS, con el significado de «saliente, elevación, protuberancia de un terreno».

Pero el origen no puede ser latino porque:

1. todos los topónimos que he citado, así como cientos que encontramos en Europa y aún más lejos, son anteriores al imperio romano y, por lo tanto, significa que antes de la romanización ya se usaba este lexema

2. hay palabras que utilizan este lexema tanto en lenguas romances, como no. Las palabras TORRE, TORNO, TÓRAX o TORTUGA, por citar sólo unas cuantas, las encontramos con pequeñas variantes en catalán, castellano, francés, italiano y latín, pero también en euskera e inglés, entre muchas otras lenguas. Y lo mismo sucede con sus derivados: TORNAR (“volver” en catalán), TORNADO, TORTELL (“roscón” en catalán), TORSO…

Por lo tanto, ¿de qué lengua estamos hablando? I, ¿desde cuando se hablaba?

Lo iremos viendo. De momento, por lo que a TOR- se refiere, acabaremos diciendo que en catalán tenemos la palabra TURÓ (“colina”), que no encontramos en ninguna otra lengua, y TORELL, “un pedazo de tronco o de rama gruesa que conserva la forma cilíndrica y que es fácil de astillar”.

Y, finalmente, en el Pirineo, en donde siempre encontramos palabras que se han conservado sólo en el aislamiento de las montañas, encontramos TORANA “culo gordo, pecho voluminoso ” y TORB “el viento impetuoso propio de la región pirenaica, que levanta y arremolina la nieve”.

Espero que haya aportado un poco más de luz a la historia de las lenguas.

(Artículo de opinión de Nuria Garcia Quera, publicado en www.pallarsdigital.cat)

(Más  información en El misteri dels topònims bascos I, El misteri dels topònims bascos II)

(También encontrarás alguna referencia sobre topónimos en Nou viatge al Pirineu, escrito por la misma autora)

11 comentaris
  1. Bon dia Núria, en primer lloc felicitats per les teves recerques i articles.

    Et volia preguntar si per casualitat saps alguna cosa del possible origen del poble de DORVE (Pallars Sobirà). Fa temps vaig estar mirant articles, blogs, topònims, prefixes i sufixes, i vaig arribar a la conclusió de que Dor havia derivat de Tor i amb el sufixe VE el nom podria voler dir alguna cosa com: Poble als peus d’una gran montanya. El possible significat hem quadraria perquè als perus del cim del Montcaubo de més de 2000 metres.
    En sabries alguna cosa?

    Moltes gràcies !

    • Sí, Jaume, tot sembla indicar que és el que dius:

      DORVE > TOR BE = turó + peu = ‘al peu del turó’

      Però TOR seria, o bé el Turó de l’Àguila, que és just al darrere de Dorve, o bé el Turó del Farro, mirant el poble a l’esquerre. Des d’aquest turó es té una gran conca visual i potser m’inclinaria per aquest segon.

      Fins a la propera!

  2. Ostres Núria! És un estudi molt interessant. Tenim un fill que es diu Àreu i en el seu moment (fa 8 anys) vam estar buscant la etimologia del topònim i només vam trobar la informació que havia públicat el Joan Coromines i que no acabava de ser gaire aclaridora.
    Si algun dia publiques l’estudi ho celebrarem molt!
    Felicitats per l’estudi una vegada més

    • Hola Bernat,
      heu triat un nom ben bonic per al vostre fill, felicitats! Àreu és un poble preciós i molt especial perquè, a diferència dels altres pobles de la zona, és al fons de vall, al pla. En època medieval era a la Força, on ara hi ha l’església de Sant Feliu, però antigament era a un altre lloc i, pel que s’explica, se’l va emportar una esllavissada. Àreu és i ha estat sempre una sortida i entrada molt important per comunicar amb França.
      Ja t’avisaré quan publiqui alguna cosa, de moment estic amb la tesi doctoral sobre els topònims del Pallars Sobirà.

  3. Hola!.
    Soc Alcoià i em sembla molt interessant i didàctic el que escrius i com ho escrius. Jo estic molt interessat amb la història del meu cognom Sanus i pareix que ve del cognom Sanuy Català i , potser segons un estudi heràldic, que veniem d’ Assanui ( Azanuy) a la Ribagorça. He estat uns dies per allà i he trobat molts pobles amb la terminació “ uy” o “ ui”….D’ on ve i que vol dir “ uy”?.
    A mi em sembla que podria tindre lligam amb l’ arab… Alcoy es la derivació d’ Al-Quy…. que no tindrà res a veure amb açó també?.
    Gràcies.

    • Hola Luis,
      quan pronuncieu Sanus, ho feu de manera plana o aguda? Sanus o Sanús? Si és de manera aguda, podria ser que, efectivament, hagués derivat del topònim Sanui aragonès (Assanui, Azanuy…), tot i que caldria veure com està escrit en la documentació antiga. Molts cognoms són noms de lloc.
      Ara estic en el tercer any de la tesi doctoral sobre la toponímia del Pallars Sobirà i el que he vist és que els pobles que acaben en –ui tenen bones conques visuals i comuniquen visualment amb altres pobles. No són pobles amagats, sinó al contrari; formen part d’un sistema de comunicació visual. De moment no et puc dir res més, però si vols ja t’avisaré quan publiqui algun article sobre aquest acabament -ui. És la meva mostra lèxica preferida!

      • Hola Núria!
        Quina alegria rebre notícies teues! Disculpa’m el no haver vist la teva amable resposta . No he rebut avís, potser no ho vaig fer bé .
        Sanus ho pronunciem de manera aguda, sense accent. Com veus a les fotografíes que t’envie per mail l’heràldica que jo he heretat ja parla d’ Azanuy o Assanui a la Comarca de la Llitera, fitant amb la Ribagorça adés. Azanuy-Alins van pertànyer als Comtes de la Ribagorça, també a diversos Senyors, d’entre ells a Jaume II, que la va vendre probablement per finançar les campanyes d’ Alacant, Elx i Múrcia (açó ja és pura intuició meua, lligant dades) perquè el meu cognom apareix (segons la segona heràldica, la dels Sanuy de Lleida, de font menys coneguda) a les batalles de les poblacions esmentades.
        Ací a Alacant es ben clar que la “y” esdevé “s” probablement per errada de transcripció. Per eixa raó, si fas recerca de cognoms a la web del INE i si fiques Sanus, veuràs que a l’estat espanyol només existeix la meua familia a Alacant. 80 persones més o menys… Llevat que ens baixaren en ovni, no era possible que no hi hagués un rastre, així que vaig lligar esta idea amb la meua heràldica i canviant la “s” per la “y”… voilá!, van aparèixer els vora 400 familiars que viuen a Catalunya.
        Vaig contactar amb ells, la majoria d’Àger i Barcelona, i vaig muntar a coneixer-los a Àger a un dinar on ens vam reunir 80 Sanuys i un Sanus. Una aventura impressionant.
        Este estiu vaig muntar a Azanuy-Alins… Em vaig quedar bocabadat de la quantitat de cognoms als carrers que són molt comuns a Alcoi (Boronat, Romà, Aura…).
        Azanuy no té muralla, però Alins, que està a 7 km en la mateixa vall, sí. Una de les 6 persones que habita a Alins, una dona holandesa, ens va contar que la torre formava part d’un sistema de vigilància i comunicació entre castells… que arriba fins la costa! Es el que ara sé per tú que és ben cert! Azanuy i Alins hi són a una vall que, segons esta dona, arriba a connectar visualment amb la mar! Pels com a escàrpies me se fan amb estes troballes!
        Ara més i per tancar que m’embale…
        Com et deia el meu poble, Alcoi /Alcoy, sabem per fonts documentals primàries que ve de l’àrab Al-QÜY i que és una paraula aràbiga que vol dir ‘la forta’, ‘la rica’, ‘la poblada’, segons J. Coromines. Ell ho diu en masculí, amb el matís de Carme Barceló que ens diu que es femení. No se si coneixes el lloc, però hi és a una olla, una vall tancada que dona pas natural per la muntanya de la zona de Xàtiva a Dènia fins a Oriola/Orihuela, si no es volia vorejar la costa augmentant considerablement el temps i la distància del viatge. Eixa és la raó que Jaume I ordenara la creació d’una fortificació amb el nom Alcoi, Alchoy al “Llibre del repartiment, 1248”. Esta defensa dona peu a la Vil·la del mateix nom i protegeix el pas en diferents insurreccions: Al-Azraq a 1276, i una altra posterior dels Benimerins (?) al 1305.
        Molta coincidència veig jo ací…, però reconec que no estant amb una tesi sobre el tema (la meua, si algún dia l’acabe, és sobre el disseny a la Festa de Moros i Cristians d’ Alcoi) no arriben les meues forces a ficar-me a arxius a per fonts primàries. Si estic indagant digitalment els arxius PARES, però conforme puc… Hi ha un Llibre de Cancilleria de Jaume II, anomenat “Cavallelarium” o “ Exercitum et curatius”, on tinc l’ esperança de trobar qualsevol referència.
        T’agraïsc molt la teua atenció i sobretot la insitència. Quede a l’agüait de notícies teues si fas noves troballes al respecte, al temps que t’envie forces per l’exitós acabament de la teua tesi doctoral.
        Gràcies i una forta abraçada des d’ Alacant.

  4. Hola Nuria un tema muy interesante aunque no soy filólogo y se me escapan muchos aspectos, si te puedo decir que en euskera actual efectivamente ate es puerta, aran significa valle, y monticulo, cima o montoncito se dice tontor. La expresión mendi tontorra significa la cima del monte.
    Seguro que no te digo nada nuevo pero me han llamado la atención estas palabras relacionadas con tu artículo.
    Un saludo

    • Muchas gracias, Pello! Cualquier aportación es de agradecer y la tuya me ha servido. Un abrazo!

  5. Molt interessant tot el que expliques. M’agrada molt.

    Voldria que si un dia tens interès per cercar la paraula Durro i com diu en Coromines, Urrit.

    Felicitats Núria.

    • Hola Xavier, per estudiar el significats dels topònims, miro com estaven escrits en la documentacio antiga (aquí Coromines ja va fer molta feina), per bé que les transcripcions no són de fiar al cent per cent (els escrivents sovint feien unes errades bestials) i, sobretot, trepitjo el lloc. A Durro hi he estat unes quantes vegades, però hauria de tornar-hi per a decidir-me. D’entrada sembla que tignui a veure amb TUR-, “turó”, però ja et dic que hauria d’anar-hi per corroborar-ho. El fet que estigui escrit emb D en comptes de T no és gaire rellevant, ja que acostuma a haver-hi vacil·lació entre aquestes consonants. Fins al proper article!

Contestar

Subscripció Newsletter




Últimes entrades

Propera conferència

Presentació de "Nou viatge al Pirineu" a SABADELL
dimecres, 03/06/2020 - 19:30 hores
Unió Excursionista de Sabadell. Carrer de la Salut, 14 -16, Sabadell, 08202
Organitzat per la Secció de Cultura. Dins del cicle Escriptors i Paisatge. Per a més informació: https://ues.cat/cultura/

Conferències

Contacte

Correu electrònic:
info@sensus.cat

Telèfons:
00 34 669 001 709
00 34 973 250 007