Els colors del Mont-roig (2.864 m)

montroig_00

Cap de setmana del 12 i 13 d’agost en família, pujant al Mont-roig (Pallars Sobirà) i fent nit al seu refugi lliure. A remarcar la bellesa d’aquesta vall, sobretot pel contrast de colors entre la pedra ferruginosa, el verd de les pastures i el blau dels estanys; la quantitat de tritons de l’estany de la Gallina, conseqüència de la netedat de les seves aigües; i el fet que sigui una excursió durant la qual en tot moment veus la fita o el punt de partida del recorregut: el pic del Mont-roig des que deixes el cotxe, el refugi lliure des de dalt del cim, etc.

Títol: Ascensió al Mont-roig (2.864 m)

Modalitat: a peu

Desnivell total: 1.200 aprox.

Altura màxima: 2.864 m

Altura mínima: 1.688 m

Horaris aprox.: 2.45 h fins al refugi de Mont-roig; 2.15 h. de pujada al cim, 1.45 h de baixada fins al refugi i 2 h. fins al lloc on es deixa el cotxe.

Ruta circular: No

Recorregut: revolt de la pista que puja a la Font de la Costa – refugi lliure Mont-roig – estany de la Gallina – collada de Mont-roig – Pic de tartera (2.846 m) – pic de Mont-roig – collada de Mont-roig – estany de la Gallina – refugi lliure Mont-roig – revolt de la pista.

Baixa’t la ruta al Wikiloc!

Grau de dificultat: el camí fins al refugi del Mont-roig, per bé que molt fressat a trossos, està senyalitzat de manera irregular. Abans d’arribar al refugi té algun tros una mica dret, entre llastres, que, malgrat no presentar cap mena de dificultat, no és aconsellable per persones amb vertigen. A l’època del desglaç, de juny a meitats de juliol, els rius es poden fer difícils de creuar. L’ascensió al cim des del refugi és de dificultat mitjana, per gent acostumada a caminar per alta muntanya, sobretot pel darrer tram de cresta. No és gens difícil, però s’ha d’anar en compte amb les timbes.

Bibliografia:

Lectura literària recomanada:  Nou viatge al Pirineu, de Núria Garcia Quera

Aproximació amb cotxe (recomanable de carrosseria alta des de les bordes de Quanca): Des de Llavorsí seguiu la carretera L-504 fins a Tavascan. Passat el poble trobeu una bifurcació de carreteres: pugeu per la de l’esquerra. Als 3 km. de la cruïlla es deixa una desviació a la dreta i, de seguida es passa el càmping Graus. Després, la reclosa de Graus, les bordes de Quanca, i una altra cruïlla als 6.3 km: agafeu l’opció de la dreta, cap a Pleta Palomera. A partir d’aquest punt empitjora l’estat de la pista i només hi podreu passar amb un vehicle de carrosseria alta. Només falten tres quilòmetres per arribar on s’ha d’aparcar el cotxe: un revolt de la pista on unes pedres pintades amb pintura vermella indiquen el camí per anar al refugi i el pic de Mont-Roig.

 

Ressenya amb fotografies:

Es comença a caminar des del revolt mateix per un sender on, de tant en tant, es troben marques de pintura. Al davant tenim la fita de l’excursió: el pic del Mont-roig.

De seguida es deixa una construcció de pedres a l’esquerra i, una altra, a la dreta. El corriol travessa tres torrents petits i el riu del Port per un pont de troncs. Passat el pont s’arriba a un prat. Se segueix recte, tallant el prat per sota, i es continua pel bosc amb falgueres a costat i costat. Més tard creua el riu dels Escobes i, després, es puja una estona paral·lelament a aquest, que quedarà a la dreta. Passat un altre torrent petit, es continua amunt, de manera suau i còmoda, amb algun tros fins i tot empedrat, encara per dins del bosc. Quan fa una hora de camí, es comença a sortir del bosc i es va veient la cascada, l’ampla vall del davant i les costes de la dreta entapissades de bàlecs. Fixeu-vos en les vetes de les roques: totes van de dalt a baix, fent palès el recorregut de la gran glacera que fa milers d’anys omplia la vall. Aquestes vetes les veureu al llarg de tota l’ascensió i de vegades prenen uns tons i unes línies espectaculars.

Encara es creua un altre torrent gran i ample abans d’arribar a un pla d’aiguamolls, la Pleta del Fangassal (cabana de pastor on sojornar en cas de necessitat). A l’esquerra, dalt d’un turó, hi ha un pluviòmetre. Aquí el camí es perd una mica. S’ha de creuar el prat cap a l’oest i, abans del final, baixar al riu de la Ribereta, que queda a l’esquerra, creuar-lo i seguir sender amunt, entre dos rierols i vegetació frondosa. De seguida s’ha de travessar el de l’esquerra per un engorjat de pedres polides, mal senyalitzat per pintura vermella. Es continua amunt, ara ja amb el torrent de la Roia de Mollàs i uns salts d’aigua d’una bellesa impressionant, sempre a l’esquerra. Es passa un altre torrent i es va una estona entre aquest i el de la Roia de Mollàs. Passats uns quants torrentets (sovint secs) que desemboquen allà mateix, al Roia de Mollàs, s’arriba a un pla protegit per un circ de muntanyes: és el Clot de l’Escala. Aquí unes senyals indiquen que cal girar a l’esquerra i pujar a tocar de l’aigua i de la cascada per un camí força inclinat, entre llastres i replans, senyalitzat estratègicament amb llunes vermelles. S’arriba a l’estany Llavera, es deixa el desguàs enrere i es gira a la dreta per pujar el darrer tram, bastant dret però amb un caminet evident:

Per fi s’arriba al refugi metàl·lic de Mont-roig (lliure, 18 places segons la FEEC tot i que hi ha 9 matalassos, mantes).

L’endemà deixem el refugi per pujar al pic de Mont Roig, que té tantes vies d’ascensió com puntes diferents. Nosaltres pujarem i baixarem per la collada de Mont-roig.

Sortim per un camí que surt del darrere del refugi i baixa fins a travessar el desguàs de l’estany de sota, el de la Gallina (pas complicat, sobretot si baixa molta aigua). Deixant l’estany a la dreta, seguim un corriol cap al sud.

Anem a buscar una canal que hi ha, mirant el cim, a l’esquerra. De lluny sembla dreta, però a mesura que ens hi apropem veurem que és perfectament accessible. Travessem els rierols de desguàs dels estanys de Sens:

A mesura que anem pujant per la canal, anem entrant al regne de la pedra ferruginosa, culpable que la muntanya es digui com es diu:

Passem pel pic de Tartera (2.846 m):

Carenegem cap a l’est i fem el darrer tram de cresta, direcció nord, fins al cim:

Des de dalt veiem el refugi de Mont-roig, on hem passat la nit:

La baixada la fem pel mateix camí de pujada.

1 comentari
  1. M’ha agradat molt la descripció i les fotos. Per la tardor vam arribar fins a l’estany de Llavera, una vall preciosa com dius, i aquest estiu per problemes dels companys ens vam quedar al pic de la Tartera i no vam poder arribar al Mont Roig, així que m’ha interessat veure el que ens faltava.
    I felicitats per l’edat dels participants.

Contestar

Subscripció Newsletter




Últimes entrades

Propera conferència

Presentació de "Nou viatge al Pirineu" a SABADELL
dimecres, 03/06/2020 - 19:30 hores
Unió Excursionista de Sabadell. Carrer de la Salut, 14 -16, Sabadell, 08202
Organitzat per la Secció de Cultura. Dins del cicle Escriptors i Paisatge. Per a més informació: https://ues.cat/cultura/

Conferències

Contacte

Correu electrònic:
info@sensus.cat

Telèfons:
00 34 669 001 709
00 34 973 250 007