Opinions lectors/es Passes de tardor a l’Himàlaia

Vols fer-nos algun comentari sobre el llibre? Omple el formulari.

Comentaris que s’han fet del Passes de tardor a l’Himàlaia de la Col·lecció Sensus.

  • "He tingut l'oportunitat de llegir aquesta novel·la aquest estiu i m'ha agradat molt i molt. La relació mare-filla, com va evolucionant, com van prenent consciencia cadascuna d'elles de la seva manera de ser, de sentir, d'estimar... i en el marc de les muntanyes d'Himàlaia. Moltes GRACIES!"
    Dolors Puig
    Comptable
  • "Aquest estiu he viatjat a l'Himàlaia gràcies a tú!!! Aquesta és la història d'un paisatge amb la seva gent, cultura i com està canviant cap a la "modernitat". Amb l'excusa d'explicar el creixement d'una noia de 18 anys i el canvi que experimenta la relació entre mare i filla ens expliques aquest viatge amb gran riquesa de detalls acompanyats de fotografies espectaculars. També m'agraden molt les reflexions sobre els avantatges i inconvenients del turisme i de la vida occidental. Aquests reflexions de com afecten al Nepal i ho compares amb la mateixa transformació que ha patit el nostre Pirineu. Novament, m'has fet viatjar amb aquesta lectura i ja estic frisant per llegir "El nou viatge pel Pirineu""
    Puri Ortí
    Professora
  • "Fa uns dies vaig acabar de llegir el teu llibre, «Passes de tardor a l'Himàlaia». Felicitats! Un regal poder llegir-lo! Està carregat de sentiment, sensibilitat, respecte cap aquelles terres i la seva gent. Fotografies precioses que descriuen ben bé la senzillesa i humilitat de totes aquelles persones. Una bona guia detallada per anar-hi i conèixer les contrades i la gent que hi viu. M'han agradat molt els dos personatges, la Muntsa i l'Ares. He tingut la sensació com si fossin una sola dona. La mare, protectora, madura i alhora insegura de perdre la filla, malhumorada (normal per no poder controlar la situació "modus vivendis" de l'Ares), i amb un toc de rauxa per la vida... És pallassa! M'encanta! L'Ares, adolescent, no s'acaba de trobar en la societat que l'envolta, necessita descobrir, volar, s'ofega en el seu món. Necessita créixer d'esperit, obtenir experiències, ser ella sense cap protecció al darrere. Vaja..., diria que tots hem passat per aquesta fase de la vida. Un llibre que per moments et transporta a l'Himalàia. Només cal deixar anar la imaginació... Enhorabona Núria! "
    Pepi Pablo Planellas
    Terapeuta en teràpies manuals
  • "Hola Núria,

    Ja he acabat de llegir el teu llibre (Passes de tardor a l'Himàlaia). Vull que sàpigues que m'ha agradat molt. Es veu que la muntanya és molt important per tu perquè gairebé has fet una miniguia per als no iniciats com jo de com desenvolupar-se en aquelles serralades tan imponents.

    M'ha cridat molt l'atenció l'ús divers que fas dels temps verbals per narrar. Aquesta mena de present que el narrador viu al costat -per dir-ho així- dels personatges, no sé si és un invent teu o no però l'he trobat molt interessant. Aquest recurs m'ha fet trobar més pròxim als protagonistes.

    Per altra banda, m'ha semblat que els dos personatges principals (la Muntsa i l'Ares) són com dues parts d'una mateixa persona. Els diàlegs entre elles, tot i que narrativament són mare i filla, em fa més la impressió que són un desdoblament d'un sol subjecte que dubte, que va d'un cantó a l'altre, que comparteix alternativament dos punts de vista antagònics. La situació emocional de la Muntsa es correspon, al meu entendre, amb la de l'Ares. La Muntsa, en el fons, és també l'Ares i aquesta és també la Muntsa. Està ben plantejat perquè són mare i filla, i això sembla molt normal.

    La veu narradora, la de "proximitat" que et deia abans, no deixa de ser omniscient, però pot sentir-se també com a tercera participant en l'experiència de la ruta per la muntanya sense donar-se a conèixer com a tal. Hi ha una altra veu que és narradora pura, en tercera persona, que serveix per descriure coses, situacions i fins i tot històries passades. Ajuda en la lectura, no hi fa nosa.

    Les reflexions de l'Ares sobre la vida en general, el pacifisme, la vinculació fonamental entre tots els éssers, i sobre el budisme en particular són també molt interessants. Així com la transformació gradual de la Muntsa vers aquests temes.

    “Crec que per trobar un equilibri just en la vida moderna hem de tornar a la simplicitat. No sobrecarregar-nos de preocupacions i activitats supèrflues, i simplificar la nostra vida” (Ares)

    Que la Muntsa sigui una pallassa professional em sembla una gran troballa, tenint en compte a més que té tan "mala uva".

    El gran secret de la filla, que es revela gairebé al final de la novel·la, no era tan greu como jo em pensava a la vista de les seves cavil·lacions durant els anteriors capítols.

    Un altre aspecte a destacar són les fotografies i els "haikus". Les primeres, memorables. Afegeixen al text informació visual. Dels segons, alguns preciosos. Entre molts d’altres, en destaco els següents:

    “Un llarg salt d’aigua
    com trena grisa entre verds.
    L’ocell s’atura”
    (106)

    “Al fons d’un congost
    el riu es torna indecís
    i es desuneix”
    (141)

    “Ben desconcertada,
    l'herba es va aturar en el gest
    previ a la glaçada”
    (189)

    Al llibre, s'hi poden trobar també paràgrafs molt poètics o fins i tot lírics, com ara el següent:

    “(...) mentre el sol, borrós com una perla desenfocada en un mur de boira, s’enlaira imperceptiblement”

    En resum, doncs, una novel·la molt atractiva per ser llegida pels amants del Himàlaia, del Budisme i pels lectors en general que vulguin gaudir d'una mostra de bona literatura.

    Felicitats, Núria.

    Una abraçada."
    Chesus Villafranca
    Poeta
  • "He anat dos cops al Nepal i un al Tibet i, quan tornes dels viatges, ho fas amb el record de les vivències que s’han impressionat en el teu cervell i en la teva ànima, i resulta impagable que algú tingui la capacitat de tornar-te a portar des d’una novel•la ben escrita i estructurada. Perquè no ho és, de fàcil, que, a més de capbussar-te en la narració, també estiguis fent el mateix tresc que els personatges, llevant-te amb ells, carregant les seves motxilles i respirant fatigosament com ells quan les pujades són més que l’ascensió a altures cada dia superiors a les de dies anteriors i cada cop amb menys oxigen a l’aire.

    Sense voler-los comparar, els llibres de viatges de la Núria Garcia Quera sempre m’han retornat a les lectures de les novel•les de W. G. Sebald per la utilització que en fa de la fotografia com a recurs complementari de les novel•les que va escriure. Ara he recuperat un fragment d’una entrevista que li van fer:

    “Els meus textos van devenir més vius amb les imatges i les fotografies, més reals, amb moltes més possibilitats de lectura i interpretació. Jo treballo d’acord amb el sistema del bricolatge, en el sentit que li donava Lévi Strauss. Una forma de treball salvatge i estranya, una mena de pensament pre-racional: les troballes literàries s’anaven acumulant accidentalment, anaven caient per atzar fins a encaixar i rimar les unes amb les altres”.

    Les fotografies en les novel•les de W. G. Sebald, per mitjà de la seva interferència en el cos de l’escriptura, actuen com a “passatges visuals” que esdevenen escriptura dins la mateixa narració que ens arriba en passar les pàgines. De la mateixa la Núria Garcia Quera inclou imatges dels llocs on situa l’acció fent que els paisatges imaginats siguin, alhora, reals en tots els sentits. Amb un matís que vull afegir: el fred que una fotografia no pot reproduir, hi és en aquestes imatges perquè ella ens l’ha descrit; la disminució de la pressió atmosfèrica a major altura no s’aprecia en una fotografia, però hi és perquè la seva visualització l’hem fet amb les paraules que acompanya. Acaben sent, les paraules i les imatges, una simbiosi molt interessant que facilita, paradoxalment, moltes més lectures que la imaginació d’un escenari hagués construït sense imatges: ens permet recrear-nos en detalls i matisos de la història, dels personatges, caminant amb ells per l’Himàlaia.

    Perquè aquesta és l’altra clau de les “Passes de tardor per l’Himàlaia”: a més d’espectador privilegiat de l’acció dels personatges, com a lector també hi ets en les caminades tan ben explicades i que les imatges intercalades permeten ajustar en l’escenari mental que tots ens fem quan llegim les històries. La novel•la és moltes coses, però l’estructura i el ritme que conté són el mateix tresc que ens explica, la novel•la es converteix en un Himàlaia de paper que seguim per etapes al ritme de cada capítol.

    Gràcies per aquest regal, Núria."
    Joan Ramell
    Fotògraf
  • "Magnífiques descripcions dels llocs, persones, paisatges. Em sembla fantàstic poder expressar tants detalls d'una manera tant senzilla i entenedora. Vaig tenir la sort, ja fa uns anys, de fer la mateixa travessa i sincerament el llibre m'ha fet reviure i retrobar-me amb molts records de llocs i situacions com si fos ara. Ha estat molt agradable llegir-lo, per una banda tenia ganes d'acabar-lo per saber què passava amb les protagonistes, però per altra banda em sabia greu perquè l'estava gaudint molt. Felicitats."
    Jaume Mallart
    Administratiu
  • "M'ha agradat molt la incursió que fas al món del budisme, trobo que transmets molta informació d'una manera entenedora i ben dosificada. Pel que fa al trekking de l'Annapurna, no sé si arribaré a anar-hi mai, però ha estat una bona aproximació!"
    Miquela Grimalt
    Consultora
  • "M'ha agradat especialment com el lector va coneixent el pensament i el comportament de la mare i la filla, i com l’evolució d’aquests repercuteixen en la relació entre les dues. També vull destacar les frases divertides de la mare. M'han donat aire fresc. Més enllà de la part emocional, he disfrutat molt llegint i aprenent aspectes del budisme, de les descripcions de la gent que van trobant les protagonistes i de les diferents maneres que tenen aquestes persones de relacionar-se amb la muntanya. També m’ha agradat molt el format. Què ben cuidat, què ben fet! M'agrada molt anar mirant les fotos perquè m'ajuden a completar les descripcions."
    Clara Barderi
    Administrativa comercial
  • "Senzillament fantàstic, evocador, per reflexionar, per imaginar, riure, volar! Malauradament en un escenari que avui es troba afectat pels efectes del terratrèmol, la qual cosa provoca una ambivalència de sentiments... Un llibre que t’empeny a d’altres lectures, a rellegir, a buscar el llibre vell. I no és el primer cop que em passa amb les lectures de la Núria Garcia Quera. Un llibre proper i llunyà alhora. Gràcies, perquè ha estat un plaer llegir-lo! "
    Sílvia Gilart
    Terapeuta ocupacional
  • "Gràcies a la teva novel•la he pogut viatjar al Ladakh, he pogut fer la volta a l'Annapurna i he conegut el Katmandú que no vaig tenir l'oportunitat de conèixer quan vaig fer la volta del Manaslu. Una altra cosa a destacar és el disseny i les fotos. N'hi ha de molt bones. Crec que incloure-la dins del gènere novel•la de viatge és encertat."
    Javi Ballabriga
    Investigador
  • "Em passa, quan connecto amb una novel•la, que friso per avançar dins d’ella, per veure per on evolucionaran els personatges, la trama. Sóc una lectora novell de la novel•la de viatges. Amb Passes de tardor per l'Himàlaia m’ha succeït que, alhora que volia saber què passava amb la Muntsa i l’Ares, volia anar avançant amb el recorregut, saber quins nous paisatges trobarien, quines altituds aconseguirien... de manera que les ganes de llegir s’han multiplicat intensament! El viatge és intens, des de les emocions del que senten les seves protagonistes, fins a la imaginació que se m’ha despertat, una mica guiada per les genials fotografies, com si fos jo mateixa la que camino per l’Himàlaia. Bé, moltes felicitats per haver creat aquesta joia, li desitjo un llarg recorregut! "
    Laia Mateu
    Agrònoma
  • "Molt ben escrit i ben combinada la història mare-filla amb el viatge. Moltes frases subratllades i per recordar. La novel·la m’ha transportat del tot al Nepal. M’ha agradat el viatge i m’ha fet pensar molt. Felicitats!"
    Mònica Bertran
    Editora

Subscripció Newsletter




Últimes entrades

Propera conferència

Presentació-performance de "Passes de tardor a l'Himàlaia" a TORELLÓ
dijous, 16/11/2017 - 19:00 hores
Biblioteca Dos Rius (Plaça Vella, 6, 08570 Torelló). Dins dels actes del 35è Festival de Cinema de Muntanya de Torelló 2017

Conferències

Contacte

Correu electrònic:
info@sensus.cat

Telèfons:
00 34 669 001 709
00 34 973 250 007