Volta de l’Annapurna

destacada

VOLTA DE L’ANNAPURNA

Durant setze dies de l’any 2011 (18/10/2011 – 2/11/2011) vam fer la Volta de l’Annapurna. Com que anàvem per lliure, abans de marxar se’ns presentaven molts dubtes sobre el material que havíem de dur, les vacunes, el canvi de moneda, el tipus de sac de dormir, on trobaríem aigua potable, etc. Deixem aquí una descripció de la nostra ruta amb algunes fotografies i una breu guia pràctica per si a algú li pot ser d’utilitat.

LES NOSTRES ETAPES

A la Volta de l’Annapurna es va de poble a poble i es pot parar a dormir on es vulgui perquè arreu hi ha hotels (també anomenats “guest house”o “lodges”). En general són senzills, amb petites habitacions de dos llits sense llençols, el wàter turc comunitari, una dutxa també comunitària (sovint d’aigua freda encara que al rètol de l’hotel digui que en tenen de calenta) i un petit restaurant amb una carta prou digna. Sopar, dormir i esmorzar pot sortir per  10-14 €, tot i que a alguns llocs es trobaran hotels millors o pitjors i depèn de cadascú la despesa que s’hi faci (les cerveses, per exemple, són una mica més grans que les nostres i valen uns 3€).

 

1

18/10/11

Besisahar (820 m) – Khudi (790 m) – Bhulbhule (840 m)

2.30 h

+100 m

2

19/10/11

Bhulbhule (840 m) – Ngadi (890 m) – Bahundanda (1310 m) – Ghermu (1130 m) Syange (1100 m) – Jagat (1300 m) – Chamche (1385 m)

8 h

+755 m

-210 m

3

20/10/11

Chamche (1385 m) – Tal (1700 m) – Karte (1870 m) – Dharapani (1900 m) – Bagarchap (2160 m)

6.15 h

+775 m

4

21/10/11

Bagarchap (2160 m) – Danaqyu (2200 m) – Thanchowk (2570 m) – Koto (2640 m) – Chame (2710 m) – Taleku (2720 m) – Bhratang (2850 m)

7.15 h

+690 m

5

22/10/11

Bhratang (2850 m) – Dhukur Pokhari (3240 m) – Upper Pisang (3310 m) – Ghyaru (3730 m) – Ngawal (3680 m)

6 h

+1230 m

6

23/10/11

Ngawal (3680 m) – Mungji (3482 m) – Ice Lake o Kicho Lake (4600 m) – Mungji (3482 m) – Bhraga (3450 m)

8.15 h

+1150 m

-1320 m

7

24/10/11

Bhraga (3450 m) – cova de Milarepa (4300 m) – Bhraga (3450 m) – Manang (3540 m) – Bhraga (3450 m)

3.40 h

+800 m

-800 m

8

25/10/11

Bhraga (3450 m) – Manang (3540 m) – Tangki (3750 m) – Gunsang (3950 m) – Yak Kharka (4050 m) – Letdar (4200 m) – Yak Kharka (4050 m)

5.30 h

+750 m

9

26/10/11

Yak Kharka (4050 m) – Letdar (4200 m) – Thorang Phedi (4450 m) – High Camp (4850 m) – volta de tarda – High Camp (4850 m)

5 h

+800 m

10

27/10/11

High Camp (4850 m) – Thorung La Pass (5416 m) – Charabu (4230 m) – Muktinath (3800 m)

6.30 h

+570 m

-1620 m

11

28/10/11

Muktinath (3800 m) – Chhyonkhar – Jhong – Putak – Kagbeni (2800 m) – Eklebhatti (2740 m) – Jomsom (2720 m)

6.15 h

-1080 m

12

29/10/11

Jomsom (2720 m) – Thili o Thinigaon (2840 m) – Dhumba – Chhairo – Marpha (2670 m)

4 h

+300 m

-300 m

13

30/10/11

Marpha (2670 m) – Tukuche (2590 m) – Khanti – Larjung (2550 m) – Kokhethanti (2525 m) – Dhampu (2502 m) – Kalapani (2535 m) – Chhoyo – Ghasa (2010 m)

8 h

-700 m

+200 m

14

31/10/11

Ghasa (2010 m) – Pairothapla (1890 m) – Kopchepani (1480 m) – Gadpar – Dana (1400 m) – Guithe – Tatopani (1200 m) – Ghara (1700 m) – Sikha (1935 m)

8.15 h

-700 m

+850 m

15

1/11/11

Sikha (1935 m) – Phalate (2270 m) – Chitre (2350 m) – Ghorepani Deurali (2870 m)

4 h

+935 m

16

2/11/11

Ghorepani Deurali (2870 m) – Poon Hill (3200 m) – Ghorepani Deurali (2870 m) – Nyathanti (2500 m) – Banthanti (2300 m) – Ulleri (1960 m) – Tirkhedunga (1500 m) –  Sudame (1340 m) – Birethanti (1025 m)

8 h

+330 m

-2175 m

 

 

GALERIA FOTOGRÀFICA AMB BREU DESCRIPCIÓ DE CADA ETAPA

1-     Besisahar (820 m) – Khudi (790 m) – Bhulbhule (840 m): El camí vell comença a la pista de Bhulbhule. Surt d’un reposador de pedra per als embalums dels carregadors (chautaara en nepalès) i baixa cap al riu pel mig de la vegetació. Està empedrat i sovint esglaonat. Un cop al riu, el creuem per un petit pont de troncs i continuem per la pista. Aquesta deixa el riu que ens acompanyarà durant uns quants dies, el Marsyangdi Nadi, a la dreta. És un tram planer i còmode, per bé que no gaire espectacular. Els tres o quatre vehicles que ens passen són petits busos carregats d’excursionistes que començaran a caminar més amunt. Es travessa el poble de Khudi, després del qual la pista es bifurca. Agafem la de la dreta, que creua el riu per dos ponts, un al costat de l’altre. Pel nou hi poden passar cotxes; el vell és una palanca. A Bhulbhule passem la nit. A l’entrada del poble cal presentar el permís de l’ACAP (Annapurna Conservation Area Project). Val la pena no quedar-se al primer hotel que trobem i, en canvi, entrar a dins del poble. És molt bonic i hi ha “guest house” (hotels) que fan bona pinta.

(Besisahar)

(Chautaara i principi del camí i de la pista, a Besisahar)

(Creuant el riu a sota de Besisahar)

(Entre Besisahar i Khudi)

(A Khudi)

(Khudi)

(Momos de l’hotel de Bhulbhule)

2-     Bhulbhule (840 m) – Ngadi (890 m) – Bahundanda (1310 m) – Ghermu (1130 m) –  Syange (1100 m) – Jagat (1300 m) – Chamche (1385 m):  sortint de Bhulbhule es veuen al davant, lluny però il·luminades pel sol del matí, les altes i nevades muntanyes de l’Himàlaia. Avui ja no caminem per la pista. Aviat es deixa una cascada i un gran gronxador de llargues canyes de bambú a la dreta. Passem per pobles idíl·lics amb els seus horts i jardins, les cases pintades de colors, els búfals als estables, les gallines picotejant pels carrers, plataners carregats de fruits, panotxes de blat de moro assecant-se i, sobretot, centenars de camps d’arròs esglaonats, d’un verd llampant. Es van seguint rètols de “Manang” i, a partir de Bahundanda, també les internacionals marques de pintura blanca i vermella dels Grans Recorreguts. Tota l’etapa és fantàstica llevat de l’hora i mitja des de Syange fins a Jagat. En aquest tram les esllavissades que ha provocat l’obertura de la pista i la mateixa pista no són gaire agradables però, així i tot, és millor que fer-ho amb vehicle ja que el paviment està en tan mal estat que és molt perillós. Al llarg del dia es troben tota mena de guest house i “cases de te” (restaurants de pas).

 

(Muntanyes de l’Himàlaia sortint de Bhulbhule)

(Porters)

(Bahundanda)

(Paisatge de feixes d’arròs entre Bahundanda i Ghermu)

(Syange)

(Arribant a Chamche)

(Menjador del Potala Guest House, a Chamche)

3-      Chamche (1385 m) – Tal (1700 m) – Karte (1870 m) – Dharapani (1900 m) – Bagarchap (2160 m): travessem el poble de Chamche fins on s’acaba i, just a una petita esplanada on es carreguen i descarreguen rucs, girem a la dreta i perdem nivell en direcció al riu. El travessem per un pont penjant de ferro i després recuperem cota passant per sota d’unes roques. Avui els camps d’arròs queden substituïts pels de blat de moro. A l’altra banda de la vall veiem durant tot el dia la pista a mig construir. A aquesta alçada encara fa calor i humitat. Es va pujant fins a dalt d’un turó on hi ha un post militar. Passada una portalada blanca (kani en nepalès) s’entra al districte de Manang i es presenta el paisatge impressionant del poble de Tal al costat de l’ampla llera del riu, que aquí es divideix en uns quants braços cabalosos. Travessem el poble pel seu carrer central. Més endavant creuem el riu per un pont penjant. Passem de llarg el poble de Khotro i, després d’un altre pont penjant, arribem al centre de Karte. Arribem a Dharapani després de travessar un petit pont al costat del qual hi ha el vell, fet malbé. Dharapani és un poble molt bonic, amb el carrer central empedrat i algunes guest house interessants. Cal passar pel Tourist Check Post. El camí va pujant suaument per una pineda. Com sempre durant aquests dies, el soroll que més se sent és el del riu Marsyangdi Nadi. Ens quedem a dormir a Bagarchap. Val la pena fer un passeig pel poble i la seva gompa (monestir budista), l’stupa (monument budista), la rodeta d’oració hidràulica…

(Kani o portalada, amb el poble de Tal a l’altra banda)

(Llera del riu Marsyangdi Nadi després de passar per Tal)

(Pont de després de Tal)

(Cascada abans d’arribar a Khotro)

(Carrer central de Dharapani)

(Gompa o monestir budista de Bagarchap)

(Porters o carregadors arribant a Bagarchap)

4-     Bagarchap (2160 m) – Danaqyu (2200 m) – Thanchowk (2570 m) – Koto (2640 m) – Chame (2710 m) – Taleku (2720 m) – Bhratang (2850 m): Danaqyu és el primer poble que travessem. Després a estones anem pel camí vell i a estones per una pista. Pugem pel mig d’un bosc frondós, tot gaudint de vistes aèries de Danaqyu. A Temang l’ambient és més alpí i no sentim el riu. El poble és a dalt d’un petit altiplà al fons d’una vall. Els carrers són costeruts i sense pavimentar. Està rodejat de boscos i més amunt es veuen altes penyes rocoses i el pic Kanguru Himal, de quasi  7000 m. Hi ha uns quants hotels. Passat el poble el camí planeja pel mig del bosc. Veiem molta llenya tallada en taulons i assecant-se. Thanchowk també es troba a un altiplà rodejat de boscos de pi i l’ambient és de muntanya. El  poble consta de diverses parts separades fins i tot pel riu, que cal creuar per un llarg pont penjant. Sortint de la part del poble més important continuem per camí empedrat. Després d’una lleu pujada es perd cota per una pineda on el camí s’eixampla. Aviat sentim de nou el so del riu. El veiem a la dreta, al fons de la vall, per sota del bosc dret de pins i avets. Tot el tram d’avui està molt freqüentat per gent del país, excursionistes i els seus carregadors. Passem per Koto, on hi ha un punt de registre de l’ACAP i, per Chame, el poble més gran de tots els que hem vist fins ara. Seria un bon lloc per passar la tarda i dormir, però és aviat i decidim continuar. Hi ha monuments budistes. El camí, molt ample, fa una pujada poc inclinada, però mantinguda, pel bosc. Passem per Taleku, un poble petit amb un parell de guest house senzilles, tot veient al fons les muntanyes enfarinades. A cinc minuts de Taleku trobem una bifurcació. A la dreta hi ha el camí marcat amb pintura del GR per l’ACAP i recte endavant segueix la pista. Continuem per aquesta tot perdent cota. Ens adonem que a Chame es deuen haver quedat els grups d’excursionistes perquè des d’allà ja no ens avança ni avancem a ningú. Ens quedem a dormir a Bhratang, al Maya Hotel, el més humil i deixat de tota la travessa.

 

 

(Punt d’aigua potable de Danaqyu)

(Mur amb rodetes d’oració a Danaqyu)

(Chautaara o reposador per als porters sortint de Temang)

(Bosc entre Temang i Thanchowk)

(Pont de Thanchowk)

(Arribant a Chame)

(Kani o portalada de la sortida de Chame)

5-     Bhratang (2850 m) – Dhukur Pokhari (3240 m) – Upper Pisang (3310 m) – Ghyaru (3730 m) – Ngawal (3680 m): just a la sortida del poble de Bhratang, en comptes de continuar recte per un camí tallat a la roca, un rètol ens fa desviar cap a l’esquerra i avall per passar el riu. El camí tallat a la roca l’estan eixamplant per a fer-hi la pista. Passem el riu per un pont de fusta i després guanyem cota suaument per una pineda. A l’est veiem les muntanyes nevades de l’Anapurna II. Creuem el riu un parell o tres de cops i pugem per pinedes. A estones veiem la gran paret inclinada del Paungda Danda amb les seves esquerdes transversals. Són 1500 m de paret provocada per l’erosió d’antigues glaceres. Després, durant un tram de pista continuem guanyant cota pel mig del bosc i al darrere ens queda una vista meravellosa del Lamjung Himal, un cim de 6983 m, tot nevat. Una baixada ens porta a Dhukur Pokhari, un poble amb unes quantes cases d’hostes. A l’esquerra del carrer principal es veu l’Annapurna II. Ja a fora del poble seguim marques del GR que van per sota de pals de la llum, en un lloc molt obert. La pista queda a l’esquerra, així com una llacuna herbosa. Quan fa tres hores que hem començat a caminar trobem una bifurcació important en un punt on s’ha de creuar el riu. Hi ha un pont antic i un nou, metàl·lic. Nosaltres passem el riu, que ens quedarà a l’esquerra, per pujar a Upper Pisang. En canvi la majoria de gent segueix la pista, totalment plana, pel fons de la vall, en direcció a Lower Pisang. Cal dir que l’opció de dalt és tan recomanable que per nosaltres representarà l’etapa més bonica de tota la travessa. Al principi caminem per una mena d’altiplà amb pins dispersos. Tenint en compte que estem a més de 3000 m d’alçada, ens sobta veure-hi tanta vegetació. Caminem sols, sense turistes, ni caravanes de rucs, ni gent del país. A mesura que guanyem cota veiem millor, a l’esquerra, l’Anapurna II. Si mirem avall, al fons de la vall, veiem pobles allargassats a costat i costat de la pista. Upper Pisang és un poble que tothom hauria de visitar. El seu aire medieval i el monestir amb la vista de l’Annapurna i el Manaslu són únics. Després continuem cap al nord per una pineda i més amunt veiem l’stupa del poble on ens dirigim: Ghyaru. Són 420 m de ziga-zagues. Seguint les marques de GR, després del bonic poble de Ghyaru continuem flanquejant la muntanya fins a Ngawal. Com Ghyaru i Upper Pisang, està rodejat de camps delimitats per parets de pedra seca, les cases són de pedra, dels terrats sobresurten pals de fusta amb les allargades banderes d’oració, etc.

(Maya Hotel de Bhratang)

(Gompa o monestir budista d’Upper Pisang)

(Interior del gompa o monestir budista d’Upper Pisang)

          (Poble d’Upper Pisang i Anapurna II)

          (Annapurna II)

          (Anapurna II des dels peus de l’stupa de Ghyaru)

(Anapurna II sortint de Ghyaru)

(Pedres d’oració entre Ghyaru i Ngawal amb l’Annapurna II al fons)

(Cuina de l’hotel de Ngawal)

6-     Ngawal (3680 m) – Mungji (3482 m) – Ice Lake o Kicho Lake (4600 m) – Mungji (3482 m) – Bhraga (3450 m): sempre seguint les marques del GR, continuem cap al nord tot passant per monuments budistes molt estètics i per un gran monestir encerclat d’altes parets. Després perdem nivell pel mig de pinedes i ginebrons fins a Mungji, al fons de la vall. Per tal d’aclimatar, deixem part del contingut de les motxilles a una guest house i pugem fins al Ice Lake (o Kicho Lake). La pujada està indicada amb rètols de l’ACAP. No hi ha pèrdua. A dalt hi ha dos llacs. El petit és bonic, però el gran és màgic, potser per l’stupa, les banderoles d’oració o les fites de pedra que hi ha a tocar de l’aigua. Altre cop a Munji, agafem les coses i pugem fins a Bhraga a dormir, a l’hotel New Yak. En mitja hora hi som. Els tres hotels del poble tenen fama de bona cuina i hi mengem molt bé. Els dolços i pastissos de les pastisseries d’aquí i de Manang també són espectaculars.

(Vall del riu Marsyangdi Nadi sortint de Ngawal)

(Chorten, Annapurna III i Gangapurna al fons)

(Chortens amb rodetes d’oració hidràuliques)

(Stupa amb l’Annapurna III al fons pujant al Ice Lake)

(Ice Lake i chorten)

(Ice Lake)

(Ice Lake)

7-     Bhraga (3450 m) – cova de Milarepa (4300 m) – Bhraga (3450 m) – Manang (3540 m) – Bhraga (3450 m): dia d’aclimatació. Sortim en direcció a Humde per la pista. Als cinc minuts travessem el riu pel primer pont de fusta que trobem (el de ferro és al costat) i, a l’altra banda, veiem un gran rètol explicant de què va la història del Milarepa. Unes pedres pintades de blanc i blau indiquen el camí a seguir. Tanmateix, nosaltres de pujada no seguim aquestes indicacions, sinó que passem per la vora dels camps en direcció sud-est tot enfilant-nos per un corriol serpentejant que puja per una pineda. Més amunt deixem enrere un grup de cabanes de pedra abandonades. Des d’aquí veiem, a l’altra banda de la vall, l’excursió que vam fer ahir per pujar al Ice Lake. Passem pel costat d’una stupa blanca en una clariana del bosc. Està rodejada de banderoles d’oració. A partir d’aquí les ziga-zagues són més amples i el bosc és d’arbres més vells. Arribem a un pilaret de pedres pintades de blanc. Llavors es flanqueja cap a les muntanyes nevades del sud-est. Anem trobant pedres pintades amb lletres sànscrites de colors, pins amb cintes blanques a les branques… Fent ziga-zagues en direcció a una stupa més alta, pugem per un bosc caducifoli. Després d’una portalada de troncs arribem a una altra stupa rodejada de banderoles, i a uns esglaons de pedra que porten directament a la cova de Milarepa. Hem trigat 1.45 h des de Bhraga. Per a la baixada, en comptes de passar per les cabanes abandonades, girem a l’esquerra pel camí normal, més ample i còmode. Fa grans ziga-zagues pel mig del bosc. A la tarda visitem Manang, a menys de mitja hora de Bhraga.

(A Bhraga)

(Rètol amb les explicacions de Milarepa abans de començar l’ascensió)

(Escales que donen a la cova de Milarepa)

(Cova de Milarepa)

(Milarepa)

(Petit monestir al costat de la cova de Milarepa)

(Manang)

8-     Bhraga (3450 m) – Manang (3540 m) – Tangki (3750 m) – Gunsang (3950 m) – Yak Kharka (4050 m) – Letdar (4200 m) – Yak Kharka (4050 m): pugem fins a Manang i, des d’allà, sortim del poble entre grups d’excursionistes i els seus carregadors. Passem per Tangki, on no hi ha cap hotel. Els carrers estan empedrats i esglaonats. Després passem per Gunsang. Hi ha dos hotels que tenen una retirada a refugis dels Alps. Hem anat deixant a l’esquerra el riu que ens ha acompanyat tants dies –el Marsyangdi Nadi- i ara hem entrat a la del riu Thorung Khola que, a partir de Yak Kharka, es dirà Kone Khola. Passem per Khenjang Khola, un poble molt petit. Hi ha un lodge i poca cosa més. Aviat creuem un pont penjant i, just després, pugem a dalt d’un turó on hi ha una llarga paret de pedres gravades i moltes banderoles. El camí va flanquejant la muntanya, pujant i baixant lleument, amb el riu sempre a l’esquerra des de Manang. En un moment donat ja veiem al davant un gran i allargat edifici de pedra amb la teulada metàl·lica blava i les finestres de fusta pintades de blanc. És el primer hotel de Yak Kharka, els altres els trobarem 15 min més tard. Al nucli de Yak Kharka, que significa “pastures de iac”, parem a passar la nit. A la tarda, però, sortim sense motxilles per pujar una mica amunt i aclimatar. Seran 200 m de desnivell fins a Letdar.

(Pastisseria de Manang)

(Manang)

(Divisió de les valls dels rius Marsyangdi Nadi i Thorung Khola)

(Gunsang)

(Khenjang Khola)

(Entre Khenjang Khola i Yak Kharka)

(Yak Kharka)

(Entre Yak Kharka i Letdar)

(Bharals entre Yak Kharka i Letdar)

9-     Yak Kharka (4050 m) – Letdar (4200 m) – Thorang Phedi (4450 m) – High Camp (4850 m) – volta de tarda – High Camp (4850 m): fem el mateix camí d’ahir a la tarda tot passant de llarg l’Hymalaian View Hotel. A partir d’aquest punt la vall s’obre una mica. Caminem per un petit altiplà de matolls. A mesura que avancem a la dreta van apareixent els cims dels Chulis. A aquesta alçada ja no hi ha gaires manifestacions budistes, com a molt alguna pintada en sànscrit a les pedres. Creuem el riu per una palanca metàl·lica i arribem a Letdar. Flanquegem la muntanya amb el riu Kone Khola a l’esquerra i guanyem cota sense adonar-nos-en. Quan fa un parell d’hores que hem sortit, arribem a una bifurcació. Cap avall i a l’esquerra es travessa el riu per un pont metàl·lic i recte endavant sembla com si el camí seguís per aquest vesant de la muntanya. Com que mapes i guies ho marquen per un costat o per l’altre, decidim continuar recte. Finalment, però, els dos camins van a parar al mateix lloc i, de fet, hauria estat millor creuar el riu abans perquè el camí pel que anem baixa de sobte fent unes ziga-zagues que, amb la neu i el gel, s’han tornat una mica perilloses. Després de creuar el riu guanyem cota ràpidament pujant per unes ziga-zagues dretes fins a un turonet a dalt del qual hi ha una barraca on serveixen te. Ara, amb el riu a la dreta, la vall es va tancant. Una vegada a Thorung Phedi (“els peus del pas de Thorung”), ens adonem que no és un poble, sinó una instal·lació hotelera per als excursionistes. El lloc és gelat i inhòspit i convida a marxar-ne. Decidim continuar. El camí cap al High Camp puja per una tartera fent ziga-zagues. Estem a l’àrid regne mineral. Després de passar un coll estret amb algunes fites, ja veiem l’hotel del High Camp, un altre lloc que en cas de mal temps ha de ser un infern glaçat. A la tarda tirem una mica amunt per aclimatar, però baixarem a dormir al High Camp.

(Yak Kharka)

(Bifurcació 1 h després de passar per Letdar)

(Arribant a Thorung Phedi)

(Thorung Phedi)

(Sortint de Thorung Phedi en direcció al High Camp)

(Arribant al High Camp)

(High Camp)

(Tornant al High Camp després de fer una volta)

10-     High Camp (4850 m) – Thorung Pass (5416 m) – Charabu (4230 m) – Muktinath (3800 m): a les 7 h comencem a pujar cap al coll. No hi ha pèrdua perquè el camí és un pas important de caravanes de ruc i, per tant, és ample i evident. Passat un pont arribem a la senzilla guest house de Yakawa Thorong. Arribem  al coll de Thorung La després de 3 h d’haver sortit. Tothom es fa la foto al davant del rètol amb el nom del coll, ple de banderes d’oració. Hi ha una petita barraca on es venen quatre postals i altres coses, així com te calent i algunes begudes. Com que el lloc és ventós, no ens hi entretenim i comencem el descens per l’altra banda. El paisatge és molt àrid. Molt més avall, a un pla on s’hi ha instal·lat una mena de taula de pedres, es té una bona panoràmica de la vall i del Dhaulagiri, a l’esquerra. Una mica més avall del pla deixem unes runes a la dreta, a dalt d’un petit turonet, i aviat anem a sortir a un pla on arriba la pista que algun dia travessarà el port. La deixem a l’esquerra i tirem avall pel camí vell. Passem per Charabu, tot baixant pel mig de les seves quatre o cinc cases de te. Els excursionistes que han passat el port prenen refrescs a les seves terrasses. Ja a cotes baixes, creuem un pont penjant i un quart d’hora després arribem a les parets blanques del complex monàstic de Muktinath. Les deixem a l’esquerra, a tocar del camí, mentre baixem cap al poble. A la dreta ens queda la fèrtil vall del Jhong Khola. Baixem unes escales de pedra fins a arribar al portal de Muktinath. Les cases i hotels s’estenen a banda i banda d’un carrer central sense pavimentar i bastant ample. Tot sembla una mica deixat i el poble no té cap encant. Hi ha algunes motos i moltes paradetes a banda i banda, tant per als peregrins que van al monestir com per als turistes. Ens hostatgem a l’hotel Bob Marley, altament recomanable!

(Yakawa Thorong)

(Pas del Thorung La)

(Pas del Thorung La)

(Després del pas del Thorung La, baixant cap a Muktinath)

(Després del pas del Thorung La, baixant cap a Muktinath)

(Després del pas del Thorung La, baixant cap a Muktinath)

(A l’esquerra, la pista que algun dia arribarà al pas del Thorung La)

(Hotel Bob Marley de Muktinath)

(Hotel Bob Marley de Muktinath)

11-     Muktinath (3800 m) – Chhyonkhar – Jhong – Putak – Kagbeni (2800 m) – Eklebhatti (2740 m) – Jomsom (2720 m): en comptes d’anar fins a Jomsom per la pista, seguim un camí senyalitzat amb marques de GR. Serà de les etapes més boniques de la ruta! El camí surt del costat de l’entrada superior de Muktinath. Va flanquejant i baixant per l’altra banda de la vall. Aviat travessa un torrent per un pont petit de fusta. Passem per Chhyonkhar, un poble preciós. Vell i rònec, amb els carrers estrets i desiguals, té l’encant de la seva ubicació i de la seva arquitectura, sobretot pels colors de les façanes. Just abans de sortir del poble girem a la dreta per un carreró estret. Perdem una mica de nivell per travessar el riu i sortim a una pista que guanya nivell suaument. A Jhong veiem a l’esquerra unes runes i un temple. El poble és preciós, amb el Dhaulagiri al fons, els arbres torrats, els monuments budistes… A partir d’aquest poble baixem per una pista i aviat deixem el poble de Putak a l’esquerra. Anem entrant a un paisatge lunar. És un relleu desèrtic que ja pertany al districte de Mustang. A l’altra banda de la vall veiem el tall de la nova carretera. El contrast entre l’aridesa mineral de la dreta, la frondositat vegetal de l’esquerra i la neu de les altes muntanyes, és espectacular. La pista baixa fent giragonses fins a travessar un riu per un pont metàl·lic. Més endavant, enmig dels ocres i marrons, travessem un tram blanquinós. Per primer cop al dia trobem un grup de turistes que van a lloms de rucs. Al migdia sortim a un punt des del qual es veu la vall de l’ample riu Kali Gandaki Nadi, que a partir d’ara seguirem. Continuem per la pista, però de seguida agafem una drecera que la talla tot perdent nivell ràpidament. Anem a sortir a un turó molt ventós a dalt del qual s’aixeca una petita torre budista. Des d’aquí es veu, a sota, el gran poble de Kagbeni. Hi baixem per una canal dreta. És un poble estratègic perquè al nord queda el Tíbet i l’Alt Mustang; a l’oest l’Alt Dolpo; al sud el Nepal central, que serà cap on anem tot seguint el riu Kali Gandaki;  i a l’est, que és d’on venim, el coll Thorung La. Des de Kagbeni, sempre seguint les marques de GR, fem un tram de corriol que baixa dret al riu. Travessem el petit poble de Eklebhatti, a tocar de la llera del riu i finalment arribem a Jomsom, un poble gran on els excursionistes acostumen a acabar el circuit de l’Annapurna per agafar una avioneta, un tot terreny o un bus. Travessem el riu per un pont de dins del poble per trobar un hotel amb places lliures.

(Dhaulagiri des de la val del riu Jhong Khola)

(Part del monestir de Muktinath)

(Entre Muktinath i Chhyonkhar)

(Chhyonkhar)

(Chhyonkhar)

(Chhyonkhar)

(Entre Chhyonkhar i Jhong)

(Entre Chhyonkhar i Jhong)

(A sobre de Jhong)

(A Jhong)

(Entre Jhong i Kagbeni)

(Riu Kali Gandaki i Upper Mustang)

(Poble de Kagbeni i riu Kali Gandaki)

(Poble de Kagbeni i riu Kali Gandaki)

(Dona de Kagbeni)

12-     Jomsom (2720 m) – Thili o Thinigaon (2840 m) – Dhumba – Chhairo – Marpha (2670 m): avui volem fer una etapa curta i visitar Marpha, així que seguim el camí alternatiu de l’ACAP. Surt de la banda del riu on hi ha menys hotels i va pels pobles de Thini i Thunbalek seguint les marques de GR. Comença pujant unes escales a dins mateix de Jomsom i després segueix per un camí que puja fins a trobar una pista. A la dreta queden els camps de Jomsom, el poble i el riu. Després de mitja hora deixem la pista i tornem a agafar el camí, que ens queda a la dreta. En deu minuts som a Thili, un poblet budista molt bonic. A sota continuem veient Jomsom rodejat de camps de conreu. Al seu petit aeroport constantment aterren i s’enlairen avionetes i helicòpters. Des de Thili perdem nivell per a travessar el riu Tini Khola, que baixa de l’esquerra. Després passem per Dhumba, rodejat de vegetació alpina. Una mica més amunt arribem al seu estany. Queda a l’esquerra del camí, rodejat de tanques de filferro. Ara caminem per un camí ample en direcció a uns temples de dalt d’un turó. No hi arribem ja que abans passem per sota d’una portalada i baixem per l’altra banda de la muntanya tot deixant-los a la dreta. Més avall travessem un poble i seguim una indicació per anar cap a Chhairo. Travessen l’ampla llera del riu Dhumba Khola, que baixa de l’esquerra, i pugem per la muntanya de l’altra banda. Un camí espectacular flanqueja la costa molts metres per damunt de la vall. A la dreta, a l’altra banda del Kali Gandaki, es veu Marpha amb el seu monestir al capdamunt i els camps de conreu a sota. Ja a Chhairo, visitem la gompa i creuem el riu Kali Gandaki fins a la pista principal. Llavors girem a la dreta i reculem vall amunt fins al bonic poble de Marpha, a un quart d’hora. Les pedres de les façanes estan encalcinades i les portes i finestres estan pintades de marró. Rere les façanes, després de passar la porta d’entrada s’obren grans patis a l’entorn dels quals es reparteixen les estances. Als baixos de les cases hi ha botiguetes d’artesania tibetana. Molt recomanable el pastís de poma del país, una visita al monestir (gompa) des del qual s’obté una vista aèria del poble i sopar al restaurant Marpha a base de plats “thakalis”.

           (Pista d’aterratge de Jomsom)

(Estany de Dhumba)

(Marpha a l’altra banda de la vall del Kali Gandaki)

(Pont de Chhairo)

(Rètol de l’ACAP arribant a Marpha)

(Marpha)

(Marpha)

(Marpha)

(Gompa o monestir de Marpha)

(Porta del gompa de Marpha)

(Vista dels terrats de Marpha des del gompa)

(Gompa de Marpha)

(Dona de Marpha triant llenties al terrat)

13-     Marpha (2670 m) – Tukuche (2590 m) – Khanti – Larjung (2550 m) – Kokhethanti (2525 m) – Dhampu (2502 m) – Kalapani (2535 m) – Chhoyo – Ghasa (2010 m): avui, en comptes de seguir les propostes alternatives de l’ACAP, de moment caminem per la pista fins a Tukuche, el poble que va fer de camp base de l’expedició de l’Herzog, quan el 1950 van pujar l’Annapurna. És un poble budista de l’ètnia thakali, com Marpha i, per tant, es veu molt endreçat, amb la mateixa arquitectura harmònica i el bonic treball de la fusta a balcons, portes i finestres. És ple d’hotels i restaurants on t’hi quedaries. Continuem per la pista enmig d’un paisatge de pins i ginebrons, amb l’ampla llera gris del Kali Gandaki a l’esquerra, fins a Khanti. Els immensos contraforts del Dhaulagiri sembla que caiguin en picat a sobre del poble. Sortint de Khanti seguim una indicació que, en comptes de continuar per la pista, ens desvia cap a l’esquerra per un camí empedrat. Passem un petit pont penjant i travessem Larjung, també típicament thakali, fins sortir a la pista. Més endavant aquesta fa un gran revolt per travessar el riu Sun Khola, que baixa de la dreta, però nosaltres fem drecera passant pel mig de la seva llera. Quan a l’esquerra trobem un pont penjant per travessar el Kali Gandaki amb una indicació de l’ACAP per anar a Kokhethanti i Kalopani, deixem la pista. A Kokhethanti l’ambient és de boscos d’alta muntanya. El carrer central està empedrat i creix herba entre les pedres. El camí puja i, just abans d’arribar a dalt d’un turó on hi ha un altre poble, a l’esquerra deixem la indicació per anar al llac Titi. Passem per cases disperses. És una zona molt verda, de boscos humits amb falgueres i altres plantes al sotabosc. El camí gairebé sempre està empedrat. Grans plantes de marihuana creixen a les seves vores. Deixem a l’esquerra Dhampu i travessem el Kali Gandaki per un pont penjant no gaire llarg, just en un punt on passa de ser un riu ample de mil braços a ser un riu engorjat i furiós. Ara tornem a caminar per la pista deixant altra vegada el Kali Gandaki a l’esquerra. Abans d’arribar a Kalopani girem a l’esquerra seguint una indicació de l’ACAP i entrem a una pineda amb el sotabosc de falgueres i molsa. De tant en tant passem per la vora de camps conreats. A l’esquerra tenim el Kali Gandaki. Enmig d’una pineda el camí baixa fins anar a sortir a una pista a sota de la qual hi ha el riu. Una senyalització incorrecta de l’ACAP ens fa travessar el Kali Gandaki per un llarg pont penjant fins al poble de Chhoyo i, com que aquí s’acaben les marques de GR, hem de recular. Seguint la pista, aviat trobem marques de GR i anem a sortir a la pista principal. Tirem pista avall. Veiem un mico gris de cua llarga. A l’altra banda del Kali Gandaki es veuen unes esllavissades enormes. Finalment arribem a Ghasa, un poble dispers amb unes quantes guest house.

(Tukuche)

(Vista sortint de Tukuche cap al sud)

(Tukuche)

(Als afores de Tukuche)

(Llera del Kali Gandaki després de Larjung)

(Travessant un dels braços del riu Sun Khola)

(Búfal a un bosc de Kalopani)

(Entre Kalopani i Chhoyo)

(Casa de Chhoyo)

(Habitació de l’hotel de Ghasa)

14-     Ghasa (2010 m) – Pairothapla (1890 m) – Kopchepani (1480 m) – Gadpar – Dana (1400 m) – Guithe – Tatopani (1200 m) – Ghara (1700 m) – Sikha (1935 m): seguim el GR per un camí amb parets de pedra seca a ambdós costats. De seguida surt a la pista, però només la trepitja un moment perquè als dos passos, a l’alçada d’una casa, girem a l’esquerra per travessar el Kali Gandaki per un pont penjant. A l’altra banda entrem a un bosc selvàtic, humit i xafogós. Passem pels pobles dispersos de Pairothapla, Kopchepani i Gadpar fins tornar al nivell del Kali Gandaki. El travessem per un pont i, a l’altra banda, en un moment som a Dana. Val la pena conèixer la part vella, a sobre de la pista. Les cases són del mateix estil de Marpha i Tukuche. Sortint del poble continuem per la pista. Aquest tram és molt polsós i transitat, cosa que ens fa pensar que potser hauria estat millor fer-lo per la variant de l’ACAP. Deixem a l’esquerra, a sota de la pista, el poble de Guithe i parem a dinar al gran poble de Tatopani. Sortint del poble ens acomiadem del Kali Gandaki. El travessem per entrar a la vall del Ghar Khola. La remuntarem tenint el seu riu sempre enfonsat a l’esquerra i seguint indicacions de l’ACAP per un camí vell, gairebé sempre esglaonat. El paisatge està format per boscos selvàtics i feixes verdes d’arrossars entre les que es reparteixen les cases dels pobles. Passem pels pobles dispersos de Durbi Danda i Ghara, i ens quedem a dormir a Sikha, a l’hotel Moonlight, bastant correcte.

(Entre Kopchepani i Gadpar)

(Al poble de Dana)

(Al poble de Dana)

(Al poble de Dana)

(Pujant per la vall del riu Ghar Khola tot deixant enrere el riu Kali Gandaki)

(Pujant per la vall del riu Ghar Khola)

(Pujant per la vall del riu Ghar Khola)

15-     Sikha (1935 m) – Phalate ( 2270 m) – Chitre (2350 m) – Ghorepani Deurali (2870 m): Seguim l’ascensió per la vall del riu Ghar Khola pujant centenars d’esglaons desiguals de pedra mullada. Deixem enrere hotels i més hotels. Passem per Phalate. A l’esquerra, quan els núvols s’aparten, veiem els Annapurnes i el Dhaulagiri. Chitre, com els altres pobles de la vall, és un poble dispers entre terrasses d’arròs. A la part de dalt del poble trobem una important bifurcació indicada per un gran rètol. Cap a l’esquerra aniríem a Deulari i el Camp Base de l’Annapurna. Nosaltres tirarem cap a la dreta, direcció a Ghorepani i el Poon Hill. Passem per boscos fantasmagòrics, amb líquens i molses penjant de les branques de grans arbres. Finalment arribem a Ghorepani Deurali, un gran conjunt d’hotels folrats de xapa blava. La majoria són molt grans i n’hi ha de tots tipus, a gust del consumidor. Recomanem l’hotel Snowland.

(Sortint de Sikha)

           (Entre Sikha i Phalate)

(Chautaara o reposador per als porters entre Phalate i Chitre)

(Bosc entre Chitre i Ghorepani Deurali)

(Ghorepani Deurali)

(Ghorepani Deurali)

(Ghorepani Deurali)

16-     Ghorepani Deurali (2870 m) – Poon Hill (3200 m) – Ghorepani Deurali (2870 m) – Nyathanti (2500 m) – Banthanti (2300 m) – Ulleri (1960 m) – Tirkhedunga (1500 m) –  Sudame (1340 m) – Birethanti (1025 m): ens llevem a les 4.45 h, negra nit, per veure la sortida del sol des del cim del Poon Hill. A les 5 h sortim a fora per començar a caminar. El camí surt del costat de l’hotel. Aviat els nostres punts de llum dels frontals s’afegeixen a la tirallonga de cuques de llum que pugen per un corriol estret i sinuós enmig de la vegetació. En 45 min som a dalt. A l’ample i arrodonit cim hi ha una torre de guaita metàl·lica i, als seus peus, una petita parada on la gent compra te. A mesura que va arribant la processó de llumetes es va fent de dia, però hi ha tants núvols que no es veu cap muntanya. Devem ser unes cent cinquanta o dues-centes persones de diferents nacionalitats. Com que és evident que el dia no s’aclarirà i avui hem de fer un gran desnivell de baixada, comencem a tirar avall. Esmorzem a l’hotel i ens disposem a fer l’última etapa del trekking fins a Birethanti. En total avui baixarem 2175 m, la majoria dels quals seran per escales desiguals, mullades i relliscoses! Una prova dura per als genolls! El paisatge continua sent de boscos frondosos, camps terrassats i pobles dispersos i pel camí, com ahir, continuem trobant caravanes de rucs i molts excursionistes amb els seus carregadors i guies. Anem passant pels pobles de Nagetanti o Nyathanti, Banthanti, Ulleri, Tirkhedunga i Sudame, tot ells plens d’hotels. Finalment arribem a una pista que en poc més d’una hora ens portarà a Birethanti, un gran poble ple de vida i començos on, després de passar per última vegada pel control de turisme i després de setze dies de caminar, agafem un taxi fins a Pokhara.

(Poon Hill)

(Poon Hill)

(Bosc abans d’arribar a Nagetanti o Nyathanti)

(Bosc passat Nagetanti o Nyathanti)

(Rucs a Nagetanti o Nyathanti)

(Entre Tirkhedunga i Sudame)

(Espigues d’arròs)

(Entre Tirkhedunga i Sudame)

(Home llaurant a Sudame)

(Birethanti)

(Birethanti)

CONSELLS PRÀCTICS

  •  Quin trekking fer? Nosaltres vam escollir la Volta de l’Annapurna per la seva varietat de paisatges, perquè el de l’Everest ens feia por per l’aglomeració de gent i perquè vam pensar que, per ser el primer cop que anàvem a Nepal, ja ens anava bé trobar-hi les comoditats dels hotels de pas.
  • Com és la Volta dels Annapurnes? Se surt del poble de Besisahar, a820 m, i es va remuntant la vall del riu Marsyangdi Nadi fins a Manang. A partir d’aquest poble es continua per la vall del riu Thorung Khola que, a partir del poble de Yak Kharka, es dirà Kone Khola, fins al coll de Thorung La, a5.416 m. Fins al coll nosaltres vam fer 10 etapes. A l’altra banda del coll es va baixant primer per la vall del riu Jhong Khola i després per la del gran riu Kali Gandaki fins al poble de Tatopani, a1200 m. Aquí s’acaba la Volta dels Annapurnes i hi ha qui l’enllaça amb la del Santuari dels Annapurnes. Nosaltres no teníem prous dies i vam optar per pujar al cim Poon Hill per un costat de la muntanya i baixar per l’altra banda fins a Birethanti.
  • En quantes etapes es pot fer la Volta? Com que avui ja hi ha una pista que arriba a molts dels pobles de pas del trekking, les etapes depenen de si es vol fer és vol fer la volta més o menys íntegre, amb més o menys variants, etc. Així i tot, el mínim per tal de poder aclimatar bé i gaudir de la varietat dels paisatges són uns 12 dies.
  • Fem el trekking per lliure o contractant una agència? Com que nosaltres estem acostumats a fer travesses d’uns quants dies pels Pirineus i els Alps al nostre aire, vam optar d’anar per lliure. D’aquesta manera t’espaviles més, et fixes més per on vas, connectes més amb la gent i la despesa que fas al país queda més repartida.
  • Cal estar en forma? Evidentment que sí. A més, com que es travessa el coll Thorung La de5.416 m, cal prendre mesures contra el mal d’alçada. Nosaltres preníem Coca homeopàtica des que vam començar la travessa, ens hidratàvem molt, vam aclimatar un parell de dies en alçada i les dues últimes etapes les vam fer caminant molt a poc a poc.
  • Quina companyia aèria triar per anar fins a Katmandú? Això depèn de les hores que es vulguin perdre en el viatge. Com més barat, pitjors transbords i més hores de viatge. És important disposar d’algunes hores entre els transbords per si hi ha retards. Nosaltres vam volar amb Qatar fent escala a Doha, tot un luxe! Com que segur que haureu de passar les hores en algun aeroport, penseu en pujar a l’avió roba d’abric i, si voleu, el sac de dormir. Als aeroports acostumen a posar l’aire condicionat molt fort i és fàcil que us hagueu d’instal·lar per algun racó a passar la nit. Agraireu poder-ho fer estirats.
  • Quines vacunes ens hem de posar per anar a Nepal? No n’hi ha cap d’obligatòria, però sí de recomanables. És important saber que a Barcelona no et fan pagar a: Sanidad Exterior, C/ Bergara, 12 (Edifici Bergara), 08002 Barcelona, Tel.: 93 520 96 63
  • Com tramitar el visat per anar a Nepal? Cal omplir la sol·licitud que et pots baixar de www.consuladodenepal.org, enganxar-hi una foto de carnet, tenir el passaport vigent i anar al Consolat de Nepal de Barcelona (mireu els horaris). És a la Gran Vía de les Corts Catalanes, 583 – 5ª planta, 08011 Barcelona, Tel. 93 452 63 60. S’ha de pagar 50 € per un visat de 30 dies. És curiós que tant el Consolat a Barcelona com el de Madrid estan tan vinculats a una agència de viatges que a les seves respectives webs s’hi fa propaganda explícitament.
  • Quins permisos necessito per a fer el trekking i com aconseguir-los?
    • ACAP: Annapurna Conservation Area Project. És el permís per entrar a l’àrea protegida de l’Annapurna. L’haureu de segellar a alguns pobles de pas.
    • TIMS: Trekker’s Information Management System. És el registre dels grups de trekking. L’haureu de segellar en començar el circuit a Besishahar i en acabar-lo a Birethanti.

A nosaltres ens va ser molt còmode tramitar aquests permisos per correu electrònic a una agència de trekking de Katmandú ja que, d’aquesta manera, tan bon punt vam arribar allà els vam anar a buscar i l’endemà a primera hora del matí ja vam agafar un transport fins a Besisahar per començar a caminar. Haureu d’enviar escanejats i per correu electrònic els passaports i una foto de carnet. Els permisos ens van costar en total 40 € per persona. Els vam pagar un cop a Katmandú. L’empresa que ens els va tramitar la vam trobar per Internet. És aquesta: Trekking Team Group (www.trekkingteamgroup.com).

  • Quina és la moneda de Nepal i com aconseguir el millor canvi? La moneda és la rúpia nepalesa. El millor canvi a Nepal es troba als bancs. A les cases de canvi, agències, hotels o durant el trekking us sortirà molt pitjor. Per a que us feu una idea, a un banc el canvi anava a 1 € = 107 Rp i a un lloc de canvi del mig del trekking anava a 1 € = 98 Rp. Conclusió: canvieu a un banc de Katmandú abans d’anar al trekking. Amb 400 € per uns 16 dies en podeu tenir prou, tot i que això depèn de cadascú. Va bé endur-se una taula de correspondències entre la rúpia i l’euro per, almenys els primers dies i mentre no estàs familiaritzat amb la moneda, saber quant et costen les coses. És indiferent portar euros o dòlars.
  • Què poso a la motxilla? És important no portar ni un gram de més, ja que això després es paga car. Nosaltres portàvem el mínim de roba i l’anàvem rentant als hotels de pas i secant al darrere de la motxilla mentre caminàvem. A l’hotel de Katmandú de la primera nit us poden guardar una bossa amb les coses que no us voleu endur de travessa. Acostumen a fer-ho sense cobrar res. Al final d’aquesta entrada trobareu una llista del material que vam portar nosaltres.
  • Què poso a la farmaciola? La farmaciola es pot repartir entre els membres del grup. Al final del post trobareu una llista del material del que nosaltres vam portar, tot i que és un tema que depèn de cadascú.
  • Cal portar menjar per als migdies? El sopar i l’esmorzar val la pena fer-los als hotels perquè són barats i bons. Hi ha gent que també para a dinar a les cases de te (restaurants de pas), però nosaltres vam optar per dur-nos menjar de casa i n’estem contents. Ho vam fer així per evitar riscos, per variar els àpats i sobretot per no aturar-nos tanta estona als migdies (cal comptar 1 h entre que es demana el menjar i te’l serveixen. El més ràpid és el “dhal bhat”, el plat típic de llenties, arròs i verdures). Així, als matins demanàvem unes xapates o pa tibetà per endur-nos i quan teníem gana paràvem a la muntanya o a una casa de te per menjar de lo nostre tot demanant un te calent. Vam portar embotit envasat al buit, fruita seca i diferents tipus de torrons. Pel camí vam comprar formatge de iac.
  • Quina aigua beure? Per a fer aquest trekking no cal portar pastilles per a fer l’aigua potable. A tot arreu venen ampolles d’aigua. Tanmateix el més econòmic i sostenible és aprofitar els punts d’aigua potable que hi ha en alguns pobles. Per tal d’evitar els residus de les ampolles de plàstic que van comprant els excursionistes, l’ACAP (Annapurna Conservation Area Project) ha instal·lat punts de venda d’aigua potable a granel, els “Safe drinking water station”. És qüestió de portar la teva cantimplora i omplir-la allà. Nosaltres portàvem cadascú un parell de cantimplores de 1 lt i vam utilitzar aquest sistema. Els pobles on trobareu aquest punts d’aigua són: Tal, Danaque, Chame, Pisang, Manang, Churi Letdar, Thorung Phedi, Muktinath, Kagbeni , Jomsom, Marpha, Tukuche, Larjung, Lete i Ghasa
  • Quina guia consultar? Havent portat diverses guies, la millor per a seguir el trekking és la de l’editorial Cicerone: “Annapurna”, Kev Reynolds (en anglès).
  • Quin mapa dur? El mapa podeu comprar quan arribeu a Katmandu ja que el tenen a qualsevol botigueta, encara que sigui una ferreteria. Serà més barat que aquí i en una edició més actual. No acostumen a ser molt detallats, però són suficients per a fer el trekking.
  • On dormir durant la Volta de l’Annapurna? Ja hem dit que durant tot el trajecte es troben hotels (també anomenats “guest house” o “lodges”) on s’acostuma a sopar, dormir i esmorzar. Cal tenir en compte que és millor veure l’habitació abans de dir que us hi voleu quedar (de vegades és tan precària que buscareu un altre hotel) i, d’altra banda, al moment de negociar el preu (a Nepal tot es regateja) sapigueu que si els dieu que us quedareu a sopar us poden fer un gran descompte fins al punt de pagar només un preu simbòlic. També és important encarregar el sopar una hora abans ja que, com que cuinen amb foc de llenya i mètodes molt artesanals, triguen molt en preparar-lo.
  • Arribada a Katmandú: sempre és còmode haver contractat prèviament un taxi que et vingui a buscar a l’aeroport. Així, si per la primera nit s’ha reservat un hotel per Internet, el mateix hotel pot enviar un taxi que us vingui a buscar. Ara bé, cal dir que nosaltres ho vam fer així, però el taxi no es va presentar i després a l’hotel tampoc no constava que els havíem reservat per Internet. Segurament no vam encertar l’hotel. Uns amics, en canvi, van estar a l’Hotel Potala del barri del Thamel i en van quedar molt contents (www.potalahotel.com, hotelpotala@gmail.com).
  • On dormir a Katmandú? Gairebé tots els trekkers van a dormir a algun hotel del barri del Thamel, però si voleu un lloc més tranquil i amb aires de poble de les muntanyes, podeu anar al barri de Boudhanath. A la mateixa plaça de Boudhanath (no us la perdeu!) hi ha el Bouddha Inn-Meditation Centre on s’accepten hostes i on nosaltres vam estar força bé. Ens consta que a prop hi ha algun altre hotel. El taxi de Thamel a Boudhanath val unes 300 Rp.
  • Final del trekking a Birethanti: el taxi des de Birethanti fins a Pokhara ens el van demanar des del punt de control turístic. Ens va sortir per 750 Rp per cap.

MATERIAL INDIVIDUAL I PER COMPARTIR

Roba:

  •  Sabates de caminar (no cal que siguin grans botes perquè sempre es va per camins de ferradura i, en cas de nevades, només es trepitjaria neu els dies de passar el coll. Jo anava amb sabata de caminar sense canya)
  • Xancles lligades (per a les dutxes i per si s’ha de passar algun rierol)
  • Anorac paravent
  • 2 pantalons de caminar prims
  • 2 samarretes de màniga curta
  • 1 samarreta de màniga llarga que abrigui una mica
  • Malles per dormir i per dur a sota dels pantalons si fa fred
  • 3 mudes de roba interior
  • Forro polar
  • Buff
  • 2 mocador de mocar
  • Gorro de llana
  • Guants prims i gruixuts
  • Bossa per a la roba bruta

A compartir:

  • Sabó de roba i pinces per a estendre-la (2/3 x persona)

Menjar i beguda:

  •  2 cantimplores d’1 lt de boca ample

A compartir:

  • Navalla
  • Embotit envasat al buit
  • Torrons (eviteu el de Xixona ja que s’estova i és oliós)

Necesser:

  • Raspall de dents
  • Pinta
  • Tovallola
  • Paper higiènic
  • Taps per a les orelles

A compartir:

  • Pinces
  • Sabó i xampú
  • Tisoretes
  • Crema solar
  • Desodorant
  • Dentífric

Diversos:

  • Pals d’esquí
  • Sac de dormir (no cal que sigui gruixut perquè als hotels et donen mantes)
  • Reductor del sac de dormir
  • Frontal i piles
  • Impermeable per a la motxilla
  • Documentació (Passaport, DNI, carnet conduir, carnet FEEC, Visa, tarja SS, tarja d’altres assegurances, carnet vacunes…)
  • Bitllets d’avió impresos (i assegurança de vol o del que sigui)
  • Euros
  • Llibre de lectura
  • Llibreta
  • Bolígraf
  • Mòbil i carregador de bateries
  • Màquina fotos, carregador de bateries, targeta memòria
  • Ulleres de sol
  • Paper de diari per si es mullen les sabates
  • Moneder o ronyonera

A compartir:

  •  Brúixola
  • Guia de Nepal i del trekking
  • Encenedor
  • Cordill de recanvi de les sabates, per si s’ha d’estendre la roba, etc.
  • Fil i agulla
  • Manta tèrmica
  • Gomes pollastre


Farmaciola:

  •  Medicaments homeopàtics de primers auxilis: Arnica Montana, Coca, Apis Mellifica, Rhus toxidendron, Bryonia, Arsenicum, Veratrum album, Podophyllum, Phosphorus, Belladona, Ledum Pallustre, Aconitum Napellus, Hypericum perforatum, Ruta graveolens, Urtica urens.
  • Ampolleta per a fer les dissolucions homeopàtiques
  • Cullereta plàstic
  • Pomada de Calèndula
  • Pomada d’Àrnica
  • Col·liri o suero per als ulls
  • Esparadrap
  • Bena
  • Betadine
  • Tirites punts de sutura
  • Guants de làtex
  • Compeed
  • Aspirina
  • Gelocatil
  • Secrepat
  • Antibiòtic
  • Fortasec
  • Suero diarrea
  • Glucosa
  • Fenestil
  • Relec per als mosquits

Si teniu més dubtes, voleu completar aquesta informació o trobeu que hi ha errors, ens podeu escriure a info@sensus.cat.

6 comentaris
  1. Above the article very useful who go travel in Nepal

  2. Ostres quines fotos mes xules!!!!
    Quina enveja que em feu
    jo si que no podre anar-hi……

  3. Quines fotografies més maques. Les penso tornar a mirar totes amb més calma quan pugui.Petons.

  4. Ostres quina ilu que hagis fet l’Annapurna Ring!! Jo vaig estar per allà al 98 uns modestos 5 dies de trekking més un parell de setmanes per altres indrets del Nepal, però mai oblidaré l’esperit, multicultura i tolerància d’aquest poble i la natura feréstec i aclaparadora on habita. A veure si el proper llibre ens fa viatjar pel Nepal… ;-) -X-

  5. Impressionant! Vull anar a l’hotel Bob Marley!!!
    No crec que vagi al Nepal però si fós el cas recordaré portar torró d’Alacant i no de Xixona :)
    Una abraçada.

Contestar

Subscripció Newsletter




Últimes entrades

Propera conferència

Presentació-performance i tertúlia de la novel·la "Passes de tardor a l'Himàlaia" a TARADELL
dijous, 19/09/2019 - 19:30 hores
Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Carretera de Balenyà, 101. 08552 Taradell. Tel. 93 880 10 56. b.taradell@diba.cat
Organitza la Biblioteca Antoni Pladevall i Font. El Club de Lectura llegirà el llibre i l'acte s'inclou en el marc del projecte De biblioteca a biblioteca, de país a país, que enguany està dedicat al Nepal.

Conferències

Contacte

Correu electrònic:
info@sensus.cat

Telèfons:
00 34 669 001 709
00 34 973 250 007