Volta del Malh de Bolard (2.750 m) i el Tuc der Òme (2.703 m)

P1030731dest

Títol: Volta del Malh de Bolard (2.750 m) i el Tuc der Òme (2.703 m)

Modalitat: a peu

Desnivell: de pujada i de baixada des de Montgarri: 1.400 m

Distància des de Montgarri: 20 km.

Altura màxima: 2.750 m

Altura mínima: 1.650 m

Temps: 9 h des de Montgarri sense comptar les parades (Montgarri – cabana deth Horcalh: 1.15 h; cabana deth Horcalh – Malh de Bolard: 3.15 h; Malh de Bolard – Tuc der Òme: 1.30 h; Tuc der Òme – cabana deth Horcalh: 2 h; cabana deth Horcalh – Montgarri: 1 h)

Ruta circular: Si

Recorregut: Montgarri (1.650 m) – cabana deth Horcalh (1.730 m)- Pòrt d’Òrla (2.318 m) – Malh de Bolard (2.750 m) – Tuc der Òme (2.703 m) – Colhada Nera – Lac de Montoliu – Còth de Montoliu (2.470 m) – cabana deth Horcalh – Montgarri.

Grau de dificultat: moderat, però cal estar en forma.

Bibliografia: 

  • Mapa Alpina “Val d’Aran”. Esc.: 1:40.000. En algunes edicions no apareix la cabana deth Horcalh o no està ben situada, ni tampoc el camí del Còth de Montoliu.
  • Santamaria, Joan; Ros, Elisa; Gavaldà, Jordi. “La mineria de la Val d’Aran”. Conselh Generau d’Aran, setembre 2008.

Lectura literària recomanada:  Nou viatge al Pirineu, de Núria Garcia Quera

Descripció de la volta: Sortim de Montgarri per un pista seguint el GR 211…

Tan bon punt arribem a Can Cabau, cal parar atenció!

Aquí el GR es bifurca. En comptes de seguir endavant, s’ha de pujar al prat de sobre de la casa, a mà dreta, i seguir per un corriol fressat enmig del prat cap al nord. Trobareu algunes marques de pintura blanca i vermella del GR.

Una hora més tard veureu la cabana deth Horcalh…

La cabana no us ve de pas, així que podeu continuar pel GR, que va bastant enlairat respecte el riu Ribèra d’Òrla…

En aquesta foto de dalt podeu veure el Malh de Bolard al fons.

Passareu pel Pòrt d’Òrla. Les marques del GR es bifurquen i també passen a França, tot i que el mapa no ho marca.

Deixareu enrere el que queda d’antigues mines i passareu pels camins que es van obrir per traslladar el mineral… A l’altra banda de la vall podeu veure els forats i el que queda de les mines d’Horcalh. Van ser explotades principalment per una societat francesa entre el 1902 i el 1907 per a extreure’n zinc. El camí planer que seguiu és el recorregut que feia un carrilet des de les mines fins al Pòrt d’Orla. Ja al costat francès el carrilet continuava fins a l’estació superior d’un cable aeri. Finalment, després d’un altre tram de carrilet, el mineral arribava al “bocard” (rentador de mineral) de Lascoux (Arieja). Després de diverses concessions deficitàries i funcionament intermitent, les mines van deixar de funcionar de manera definitiva els anys cinquanta del segle XX. 

Després del còmode flanqueig pel camí del carrilet des del Pòrt d’Òrla, s’arriba a un parell de petits estanys…

Aquí deixem el GR i girem a la dreta per seguir nombroses fites que, tot guanyant cota, ens porten a l’Estanh deth Pleta.

Les fites deixen l’estany a la dreta per pujar cap a la carena oest. A mesura que guanyem alçada veiem els núvols coneguts per “la gavatxa” al costat francès. Per més que ho intenta, “la gavatxa” no aconsegueix passar al nostre costat…

Ja a dalt del cim del Malh de Bolard, podem observar el mar de núvols de l’altra banda de la frontera…

Hi ha una cabaneta perfecta per fer un mos a recer del vent!

Però encara falta molt per acabar la volta! De moment seguim la suau carena oest… 

A sota del Pòrt deth Tuc der Òme trobem les marques del GR que havíem abandonat per pujar al Malh de Bolard i veiem uns isards al fil de la carena…

Una vegada al Pòrt, girem a la dreta fins al cim. Al darrere deixem el Malh de Bolard.

Les vistes del de dalt del Tuc der Òme també són espectaculars! El Tuc de Maubèrme, al fons, té una aparença majestuosa.

Encara seguint el GR, cal baixar a la Colhada Nera fins uns metres més amunt del Lac de Montoliu. Pel camí trobem el que queda de les antigues mines d’Urets. A 2.530 m d’alçada, eren les més altes de la Val d’Aran. Se sap que l’any 1864 van ser explotades per una societat francesa i, més tard, per una belga, però el 1917 es van abandonar perquè el mineral era pobre i discontinu. L’objectiu de les extraccions era aconseguir zinc i plom, primer a cel obert i més endavant en galeries de les quals encara se’n poden veure les boques. També trobem les restes del que un dia van ser barracons per als obrers, magatzems, un tancat per a les mules, la forja, etc. El mineral es transportava amb mules fins al port d’Urets (on també queden restes de la casa del capatàs, els dormitoris dels obrers, més galeries, etc.) i d’allà baixava al poble d’Eylie per un camí mulater avui encara practicable, així com a través d’un sistema de cables aeris dels quals també en queden restes i ferralles.

Ja a sobre del Lac de Montoliu abandonem el GR i girem a l’esquerra tot seguint un camí ample que puja suaument i en pocs minuts fins al Còth de Montoliu. Abans d’arribar-hi, però, hem de passar pel mig d’un ramat de cabres i ovelles…

A la foto de sota el Còth de Montoliu, amb el Maubèrme al fons…

A partir d’aquí, només ens cal seguir unes marques de pintura groga que baixen per la vall sota la mirada del imponent Tuc de Parros…

Podem passar per la cabana deth Horcalh…

…o anar directament a travessar el riu per tornar a agafar el GR que, girant a la dreta, ens portarà a Can Cabau i, després, a Montgarri…

Si vols, et pots baixar la volta des de la cabana deth Horcalh al Wikiloc!

Contestar

Subscripció Newsletter




Últimes entrades

Propera conferència

Presentació de "Nou viatge al Pirineu" a SABADELL
dimecres, 03/06/2020 - 19:30 hores
Unió Excursionista de Sabadell. Carrer de la Salut, 14 -16, Sabadell, 08202
Organitzat per la Secció de Cultura. Dins del cicle Escriptors i Paisatge. Per a més informació: https://ues.cat/cultura/

Conferències

Contacte

Correu electrònic:
info@sensus.cat

Telèfons:
00 34 669 001 709
00 34 973 250 007