Volta dels sis cims

Vista de l’itinerari des del Ventolau

Una versió reduïda d’aquesta ressenya va guanyar el segon premi, en la modalitat de muntanyisme bàsic, del IV Concurs de Ressenyes de Muntanya de la SEFM. Els autors són Francesc Capdevila Torrell i Núria Garcia Quera.

Volta dels sis cims

Circuit espectacular per les panoràmiques, pels vestigis de la guerra civil i per la varietat de paisatges.

Situació: Vall de Cardós (Pallars Sobirà)
Data de realització: 15/09/2012
Horari: de 7.30 h a 8.30 h.
Desnivell: 1.526 m.
Distància: 14,1 km.
Dificultat: alta, per la llargada, pel desnivell i per la grimpada de la bretxa del Diable.
Època de realització: estiu. Amb neu, mala visibilitat o l’herba mullada, aquest recorregut comporta riscos afegits. Cal assegurar, doncs, les condicions idònies en un lloc on existeix una dita molt descriptiva del seu clima rigorós: “Les de Tavascan miren lo cel de casa estant”.
Material optatiu: per rapelar la bretxa del Diable
Mapa: Pica d’Estats Mont-roig (1:25.000) Sèrie E-25. Editorial Alpina, 2006.

Lectura literària recomanada:  Nou viatge al Pirineu, de Núria Garcia Quera

Enllaç per baixar el track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3362393

Accés: Des de Llavorsí prenem la L-504 fins a Tavascan i, passat el poble, girem a l’esquerra per la carretera d’accés a les pistes d’esquí i refugi guardat de la Pleta del Prat (Ajuntament de Lladorre).

 Descripció de la volta:

0.00 h. Refugi de la Pleta del Prat, 1.720 m. Direcció W, seguim ratlles de pintura groga del Parc Natural de l’Alt Pirineu cap a l’estany de Mascalida i del Diable. Deixem el barranc de Mascalida i el telecadira a l’esquerra.

0.35 h. 2.020 m aprox. Ens desviem a la dreta, seguint les marques i el camí tradicional que uneix la vall de Tavascan amb la d’Estaon.

0.50 h. Pleta de Gavàs, 2.140 m. Envoltades de muntanyes, antigues cabanes de pastors i de la guerra civil. Perxa per mesurar la neu. És fàcil escoltar el xiulet de les marmotes.

1.15 h. Estany de Mascalida, 2.320 m. Apareix de cop. S’acaben les marques de pintura. Creuem el seu desaigua, el deixem a la dreta i pugem per ziga-zagues per la pala de Montareny (W). A mesura que guanyem cota veiem l’estany del Diable, més amunt i més petit que el de Mascalida. Segons una llegenda escrita per Pep Coll, és la porta de l’infern. Al seu interior hi viu un marrà que prenya les ovelles que pasturen pel voltant per, quan pareixen, emportar-se els corders al fons de l’estany.

1.35 h Coll de Mascalida, 2.460 m. Girem a la dreta per les pastures d’herba punxent fins a la carena. Vista espectacular de l’altra banda de la serralada: el Parc Nacional d’Aigüestortes, el massís de la Maladeta, etc.

Girem a l’esquerra (S), per pujar al Campirme.

2.05 h. Pic de Campirme, 2.631m. Vèrtex geodèsic. Trinxeres i cabanes de la guerra civil. Durant deu mesos del 1938 les tropes franquistes es van situar en aquest mirador estratègic per controlar tant les valls d’Àneu com la vall de Cardós. Carenegem per la serra de Cadius (N), seguint un corriol al costat del qual hi ha nombroses construccions de la guerra civil, de pedra seca, aprofitant les roques ferruginoses de l’entorn.

2.25 h. Bretxa de la canal del Diable, 2.630 m. Desgrimpada de 4/5 m de III+. Instal·lació de corda fixa bastant nova. Ja a la bretxa, grimpada fàcil fins al proper turó. Pedra descomposta.

3 h. Pic de Montforcado, 2.634 m. Continuem carenejant per corriol, sense dificultat.

3.30 h. Pic de la Coma del Forn, 2.685 m. Format per dues puntes amb petites fites al capdamunt. Baixem cap a la dreta per la tartera fins a trobar un sender transversal que ens durà al coll.

3.55 h. Coll del Forn, 2.519 m. Ja sense camí, pugem al proper cim pel costat dels Tres Estanys, per replanets d’herba drets, però sense dificultat.

4.30 h Pic dels Tres Estanys, 2.758 m. Cap dificultat per la baixada fins al proper coll.

4.40 h. Coll de Ventolau, 2.675 m. Corriol serpentejant per l’esquerra de la pala.

5 h. Pic de Ventolau, 2.853 m. Gran fita. Vista aèria del refugi lliure de Mont-roig i el cim del mateix nom. Sortim del cim (E) pel fil de l’estètica carena.

5.15 h. Cap de la Costa Blava, 2.504 m. Per pendents herboses, baixem i flanquegem (SW) cap al fons de la vall. No hi ha cap fita, ni senyalització, però sí molts corriols de bestiar que no porten enlloc i són perdedors. Hem d’anar a trobar l’incòmode camí d’accés al Ventolau, marcat amb fites, que baixa pel barranc de la Coma del Forn entre tarteres. El darrer tram abans d’arribar al refugi és entre bàlecs.

7.50 h. Refugi de la Pleta del Prat, 1.720 m.

1 comentari
  1. Ei, preciós… Aquest sobre el coll del Forn i el Coll de Ventolau, qui és? Je, je, je, je… Guapoooooo!

Contestar

Subscripció Newsletter




Últimes entrades

Propera conferència

Presentació de "Nou viatge al Pirineu" a SABADELL
dimecres, 03/06/2020 - 19:30 hores
Unió Excursionista de Sabadell. Carrer de la Salut, 14 -16, Sabadell, 08202
Organitzat per la Secció de Cultura. Dins del cicle Escriptors i Paisatge. Per a més informació: https://ues.cat/cultura/

Conferències

Contacte

Correu electrònic:
info@sensus.cat

Telèfons:
00 34 669 001 709
00 34 973 250 007