L’altre dia amb uns amics observàvem ocells des d’un petit aguait de fusta. Teníem al davant uns cames-llargues fent la seva vida: espicassant, passejant, badant…
Ara que ja ha passat el Sant Jordi, el meu aguait és el pas dels dies.
Observo les presentacions que vaig fer durant aquella setmana. Cada dia una: Torrelles de Llobregat, Agramunt, la Pobla de Segur, Sabadell, Barcelona…
Observo des de les finestres allargades els llocs on van tenir lloc: biblioteques, centres excursionistes, cases de cultura…
Observo les persones que em van acollir: les bibliotecàries i la seva professionalitat; els conductors de clubs de lectura i el seu entusiasme; els presidents de centres excursionistes i la seva dedicació altruista…
Observo l’atenció de la gent que va venir
Observo els petits punts de llibre que van fer les artesanes d’Obrador Xisqueta i que tan bé es van vendre aquells dies:
I, observant aquests petits racons de món, m’adono que és aquí on m’hi trobo bé, a un i altre costat del petit aguait, lluny del Sant Jordi altisonant de les grans editorials i a prop de la meva gent.
Deixa un comentari